Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
figures de sentències
Retòrica
Formes que modifiquen l’expressió del pensament per recursos independents dels mots sensibles i que afecten més aviat el sentit i la vàlua interior.
figures de mots
Retòrica
Recursos retòrics consistents a modificar els mots per donar-los un caire expressiu diferent del que tenen normalment.
estil
Retòrica
Manera d’escriure, de compondre o de parlar personal, original, d’un escriptor, un compositor, un poeta o un orador.
Com a estil intern i forma característica i privativa d’un autor, l’estil ve a ésser com un segell de la seva personalitat, constitueix el ritme i el nervi vigorós del seu esperit i fa gairebé secundària l’expressió amb què es manifesta Privilegi dels genis, aquest estil intern, el menys subjecte a evolucions d’èpoques o a canvis de modes, converteix els qui el posseeixen en els clàssics de tots els temps Tot i que cal sempre distingir, en certa mesura, entre el pensament, o fons, i la forma o expressió, o estil, el batec interior és indesglossable de la forma com es manifesta en l’art…
lítote
Retòrica
Recurs retòric pel qual un concepte és expressat, no pas per la seva afirmació sinó per la negació del seu contrari: per exemple, no és dolent, per és bo
.
homeotelèuton
Retòrica
Terminació igual —establerta per motius fònics o altres— dels membres d’un període.
hipotiposi
Retòrica
Figura retòrica que consisteix en la representació viva, pintoresca i immediata d’un objecte o d’una situació, sia a través de similituds concretes o bé per mitjà de la mateixa força descriptiva que suggereix al lector o a l’auditor imatges gairebé visibles.
hipèrbaton
Retòrica
Figura de construcció que consisteix en una alteració de l’ordre gramatical dels mots.
Hom en distingeix tres tipus principals tmesi, anàstrofe i parèntesi
hipàl·lage
Retòrica
Figura característica del llatí clàssic, que consisteix en un bescanvi de construcció entre dos termes.
A Istius amicitiae oblivionem mandavisti per exemple, hom ha bescanviat els complements del verb, que haurien d’ésser amicitiam oblivioni ‘deixaré en l’oblit l’amistat d’aquest’