Resultats de la cerca

Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari

Germana de Clemens Brentano i casada amb Achim von Arnim, adquirí celebritat amb Goethes Briefwechsel mit einem Kinde ‘Correspondència de Goethe amb un infant’, 1835, en què elaborà l’experiència personal També són autobiogràfiques les novelles Die Günderode 1840 i Frühlingskranz ‘Garlanda de primavera’, 1844 Escriví també obres de caràcter polític i de crítica social Dies Buch gehört dem König ‘Aquest llibre és del rei’, 1843 Defensà la nació polonesa i estudià la condició —per denunciar-la— de l’obrer en el capitalisme naixent

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

Romàntica, de llenguatge concís i enèrgic, molt lloada al seu temps, després fou oblidada i, més tard, recuperada pels simbolistes del s XX Dominen en ella la lírica amorosa i el tema del poeta incomprès Obres Razgovor v Trianone ‘Conversa al Trianon’, diàleg de Mirabeau i Cagliostro sobre la Revolució Francesa del 1848, Razgovor v Kremle ‘Conversa al Kremlin’, 1854, poema eslavòfil

Fill de pares jueus sense fortuna, estudià dret a Bonn, Göttingen i Berlín, gràcies al seu oncle, banquer d’Hamburg, i més tard esdevingué protestant A Bonn 1819-20 A W Schlegel l’inicià en el Romanticisme, que ell conjugà amb una ironia molt personal A Berlín 1821 rebé la influència de Hegel Dels primers anys són Briefe aus Berlin ‘Cartes des de Berlín’, 1821, Lyrisches Intermezzo 1823 traducció catalana d’Apelles Mestres, 1895 i els Reisebilder ‘Retrats de viatges’, 1827-30, on destaca Nordsee i on aprofita la narració de viatges per a fer crítica de la societat, la política i la literatura…

Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de Shakespeare,…

De nom de soltera Christa Margarete Ihlenfeld, era filla d’un antic militant socialista que es passà al nazisme, i ella mateixa formà part de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes Es llicencià en germanística el 1953 Membre del partit comunista de la RDA SED des del 1949, en 1953-62 detingué càrrecs en editorials i publicacions oficials i fou membre de l’Acadèmia de les arts de la RDA 1974 i de l’organització homònima de la RFA 1981 La seva obra tracta, sobretot, de temes humans des de la perspectiva política, especialment la tensió entre individu i autoritat que evidencia les…

Estudià literatura, filosofia i teatre 1949-54 Conreà gairebé tots els gèneres, amb un comú denominador de la sàtira moralitzant i la crítica política des d’una òptica influïda per l’esperit de la Illustració i una certa afinitat amb el pensament llibertari Formà part del Grup 47 De la seva poesia cal esmentar Verteidigung der Wölfe ‘Defensa dels llops’, 1957, Blindenschrift ‘Escriptura per a cecs’, 1964, Die Furie des Verschwindens ‘La fúria de la desaparició’, 1980, Der Fliegende Robert ‘Robert el fugitiu’, 1989, Zukunftmusik ‘Música del futur’, 1991 i  Kiosk 1995 L’obra teatral inclou Das…

Literatura catalana Consell Nacional de la Cultura i de les Arts any u Els membres del CoNCA el dia que van prendre possessió del seu càrrec al Parlament de Catalunya, el 26 de gener © CONCA / Parlament de Catalunya Un dels protagonistes que estava previst que al llarg del 2009 donés força joc era el nounat Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA, la composició del qual va ser aprovada pel Parlament de Catalunya al final de gener Davant dels onze membres designats s’obria un camí ple de feina en un entorn atapeït d’expectatives que s’havien generat en el sector…