Resultats de la cerca

Viatjà per Europa i Àfrica com a enviat del diari Il Corriere della sera Iniciat sota la influència de D’Annunzio, es distingí pel seu estil descriptiu i acolorit Gente di mare 1929, L’italiano errante per l’Italia 1937, La favorita 1945, La mia casa di campagna 1958, etc

El 1868 presentà a la Scala de Milà l’òpera Mefistofele , que no reeixí Això l’inclinà més a la poesia fou membre destacat del moviment literari de la scapigliatura escriví nombrosos llibrets per a òperes, com La Gioconda , de Ponchielli, i Otello i Falstaff , de Verdi Després d’abandonar l’òpera Ero e Leandro i de refer Mefistofele 1875, inicià Nerone , que deixà inacabada i que fou completada per Antoni Smareglia i Vicenzo Tommasini estrenada el 1924 Tendí a sobrevalorar-se com a poeta Libro dei versi , 1862-67 i no fou conscient de la seva vàlua com a compositor només en part fou influït…

Intentà d’aproximar-se a la realitat quotidiana, amb una visió serena i equilibrada Destaca In primavera 1869

En el camp de la poesia començà per La gaia gioventù 1938, on es palesava ja l’ànsia religiosa que anà aprofundint posteriorment Il meraviglioso giardino 1941, Poesia di dolore in morte di Caterina 1943 i Il veliero sommerso 1949, obres que, junt amb d’altres d’inèdites, formen l’antologia L’angelo attento 1968 En canvi, les Elegie di Croton 1959, dedicades a la ciutat nord-americana de Croton-on-Hudson, on visqué alguns anys, constitueixen una anàlisi irònica però afectuosa dels costums Com a narrador cal destacar Giornate di Stefano 1930, refet el 1969 amb el títol de La memoria di Stefano…

Es donà a conèixer amb el poema Visione 1876 Publicà també Assunzione 1880-81 i el recull Nozze 1888 Interessada per la literatura catalana, contribuí a la Corona Poètica a Santa Maria de Ripoll amb Alla basilica ripollense 1892 Traduí a l’italià el Canigó de Verdaguer, que Luigi Bussi li publicà en part a “L’Iride”, i diverses poesies de Joaquim Rubió i Ors que foren incloses en l’edició poliglota de Lo Gaiter del Llobregat 1888-1902 També traduí Mistral

De nom Girolamo, adoptà el de Teofilo en ingressar en l’orde benedictí, que abandonà del 1524 al 1543 És un dels representants principals de la poesia macarrònica El 1517 publicà, amb el pseudònim de Merlin Cocai , la primera edició de les Maccheronee l’última, força millorada, fou publicada el 1552 i contenia Baldus, Zanitonella, Moscheide, epigrames i cartes en vers Són també notables les seves poesies llatines recollides a Varium Poema en canvi, les obres d’inspiració religiosa Umanità del Figliuolo di Dio, Palermitana , etc són d’un escàs valor literari

La seva vida ben coneguda gràcies a les seves mateixes obres fou llarga, moguda i complexa amb un amor, Laura sincer, i moltes relacions amoroses És possible de sintetitzar-la en quatre períodes joventut i estudis 1304-27 inquietud vida mundana, ordes menors, viatges per Europa, alpinisme 1327-37, residència a Valclusa vora Avinyó, lloc de soledat i estudi, però alhora d’ambicions 1341, coronació poètica a Roma, i viatges a Itàlia amb l’amistat personal amb Boccaccio 1337-53 ja a Itàlia 1353-74, successivament a Milà amb els Visconti 1353-61, a Venècia 1362-68 i a Pàdua amb els Carrara, fins…

Participà en el concili de Trento i propugnà una reforma eclesiàstica, però dins la línia ortodoxa Escriví poesia amorosa Lusus pastorales , ‘Jocs pastorals’, publicats a Carmina quinque illustrium poetarum , 1552, d’inspiració bíblica Paraphrasis in triginta Psalmos , 1546 i religiosa De rebus divinis carmina, 1551