Resultats de la cerca

Garibaldí i, posteriorment, de tendències socialistes, morí en un duel amb un rival polític Escriví teatre de caire neoromàntic I pezzenti 1871, Alcibiade 1874, I Messeni 1877, Il Cantico dei Cantici 1882, i poesia

Es donà a conèixer a disset anys amb uns quants contes que publicà en revistes i diaris Les seves primeres novelles, d’inspiració purament sarda, són importants per la descripció de paisatges i costums sards Anime oneste 1895, La giustizia 1899, Elias Portolu 1903 —considerada la millor—, Cenere 1904 i L’edera 1906 Més endavant s’alliberà progressivament del regionalisme i tractà preferentment històries d’amor que impliquen culpabilitat Colombi e sparvieri 1912, Canne al vento 1913, La madre 1919, Il segreto dell’uomo solitario 1921, Il Dio dei viventi 1922, Annalena Bilsini 1927, La vigna…

La seva comèdia Gli straccioni 1544, dins la tradició de la comèdia clàssica, és una de les millors del segle XVI a Itàlia El 1569 publicà Rime , d’accent petrarquista Amb la traducció de l' Eneida 1581 i amb les Lettere familiari 1572 contribuí a demostrar les possibilitats literàries de la llengua vulgar

Publicà les seves primeres narracions recollides a Sposa in città , 1939 a la revista Solaria e Letteratura A les novelles San Silvano 1939, Michele Boschino 1942, I passeri 1955, Il dissertore 1962 i Passe d’ombre 1972 aconsegueix d’equilibrar l’evocació fabulosa de la nativa Sardenya, de derivació proustiana, amb una viva participació de la realitat contemporània

Datari i canonge de Sant Pere del Vaticà, el 1455 ingressà a l’orde augustinià Adquirí una fama molt notable amb les seves obres De verborum significatione —en la qual explica molts termes del Digest —, De rebus memorabilibus basilicae SPetri —primer estudi d’arqueologia cristiana— i De educatione liberorum clarisque eorum moribus —exaltació de l’ideal humanístic de la cultura com a formació de la personalitat—

Autor de nombroses narracions i novelles La goccia sulla pietra 1930, Storie e fantasie 1932, Cose d’Italia 1940, Cronachetta siciliana 1945 Cal cercar el millor de la seva obra en l’àmbit de la paràbola liricomoral, on el seu sentiment de la vida extreu de les impressions de coses i paisatges la imatge alhora mítica i real d’una natura en volenterosa relació amb les obres, els costums i les tradicions dels homes

De primer nietzscheà i feixista convençut L’Italia barbara , 1925, fou director de “La Stampa” 1929-31 el 1931 abandonà el partit Fou empresonat i confinat a les illes Lípari on escriví Fughe in prigione , 1936, i Sangue , 1937 Conseqüència de la seva participació en la Segona Guerra Mundial fou Kaputt 1944, mentre que La pelle 1949 ho fou de la seva visió de la postguerra italiana Publicà, encara, Tecnica del colpo di stato 1931 i Maledetti toscani 1957, entre altres obres

D’actitud inconformista, acabà els estudis de medicina i es lliurà a la pintura Pel seu antifeixisme, fou confinat a la Lucània 1935-36 i hagué d’exiliar-se a França, fins el 1942 El 1945 donà a conèixer la seva novella Cristo si è fermato a Eboli , valenta denúncia de les míseres condicions de vida d’una terra i d’una gent També escriví L’orologio 1950, Il futuro ha un cuore antico 1956, etc Com a pintor, refusà el formalisme de l’època i es vinculà a la tradició postimpressionista francesa

La seva narrativa s’insereix en una atmosfera barroca-surrealista, entre la fantasia i l’humor, que evoca un món imaginari a partir de la reflexió crítica de la realitat La pietra lunare 1939, La spada 1942, Cancroregina 1950, La raganella d’oro 1952, Racconti impossibili 1966, A caso 1975, etc

Protegit pels papes Lleó X i Climent XII, s’erigí en àrbitre de totes les qüestions literàries En la seva Arte Poetica 1529-62 establí amb models aristotèlics una rígida normativa per als gèneres literaris i aplicà aquests principis a tota la seva obra, com a la tragèdia Sofonisba 1524, les Rime volgari 1529, el poema èpic L’Italia liberata da’ Gotti 1527-47 i la comèdia I simillimi 1548 En qüestions lingüístiques, sostingué, contra PBembo, la creació d’una llengua italiana formada per la fusió dels diversos dialectes