Resultats de la cerca

La seva primera novella s’inspirà en la resistència antifeixista Il sentiero dei nidi di ragno 1948 posteriorment evolucionà cap a l’humorisme poètic i fantàstic i introduí l’element meravellós en la seva obra És autor de la trilogia I nostri antenati Il visconte dimezzato 1952, Il barone rampante 1957 i Il cavaliere inesistente 1959, on, seguint el model de la novella filosòfica, expressa amb un humorisme punyent el sentiment de culpa que l’intellectual, sorgit de la resistència, experimenta davant els fets D’altres obres seves són La speculazione edilizia 1957, La nuvola di smog 1958, La…

Deixà sis comèdies, que oscillen entre el realisme i la pretensió classicitzant i en les quals emprà dialectes diferents, sovint còmicament barrejats La spagnola 1549, Saltuzza 1551, etc Escriví també poesia, en dialecte venecià Egloghe pastorili 1553, Bizarre, feconde et ingegnose rime piscatorie 1556

Estudià dret i féu de periodista A partir d' Il deserto dei Tartari 1940 i sobretot I sette messaggeri 1942 es destacà com a narrador de fantasia desbordada i d’humor caricaturesc, a mig camí del surrealisme i la literatura de l’absurd Entre els principals reculls cal esmentar Paura alla Scala 1948, Un caso clinico 1953 i Il crollo della Baliverna 1954

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer

D’ideologia liberal, estigué implicat en la Conjuració dels Cavallers de la Llibertat i fou arrestat 1831 Cap de l’Esquerra subalpina al parlament del Piemont, des del 1848 estigué sempre a l’oposició Fou adversari de Cavour És autor de Canzoni piemontesi 1859 i dels drames Eudossia 1825 i Vitige re dei Goti 1840, entre altres obres

L’escenari de les seves novelles fou Sicília els seus personatges, els d’una societat provinciana irònicament observats És autor de Gli anni perduti 1941, Il bell’Antonio 1949, etc

Alumne d’A Momigliano a Pisa, es formà després com a filòleg a l’escola florentina de M Barbi i M Casella Fou professor a la Universitat de Pàdua 1953-2004, vicepresident 1972-95 i president 1995-95 de la Fundació Giorgio Cini de Venècia i rector de la Universitat de Bèrgam 1968-72 Treballà sobre diferents períodes i autors italians, però excellí sobretot pels seus estudis sobre Boccaccio i per l’edició de les Rime, Amorosa visione, Caccia di Diana i, especialment, del Decameró un manuscrit original del qual tingué, a més, la fortuna de trobar Cal destacar les obres  Boccaccio medievale 1956…

Estudià els clàssics, traduí la Ciropèdia de Xenofont i escriví una sèrie de tractats en forma de diàleg Liber facetiarum 1438-52, etc

Escriví Storia della critica romantica in Italia 1905, La vita e il libro 1910-13, Il senso della letteratura italiana 1931, etc És autor també de poesies Poesie , 1922, drames L’arciduca , 1924 Lazzaro 1925 i novelles, com Rubè 1921, sobre la crisi intellectual de l’època, i d’obres polítiques Common Cause , 1947

És autor del poema pastoral Filli di Sciro 1607