Resultats de la cerca

Residí força temps a la península Ibèrica, a València, on s’interessà pel lullisme collaborà en les edicions, a ell adreçades i pagades per ell, de Jaume Gener i Alfons de Proaza 1506-15 Al començament del s XVI compongué uns Canti , d’imitació de Dant en els quals Ramon Llull acompanya el poeta en el seu viatge pel cel Divuit sonets seus figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo a partir de l’edició del 1520

D’entre aquestes adaptacions cal distingir Guerin Meschino 1473, Storie Narbonesi 1864, Aspramonte 1951 i, sobretot, I Reali di Francia 1941, recull de narracions en prosa del cicle carolingi

Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer

La tendència a l’èmfasi i la importància que dóna al muntatge escenogràfic l’adscriuen al cicle calderonià La pobresa de la seva imaginació creadora i el barroquisme excessiu no afavoriren la perfecció formal Escriví unes cinquanta comèdies, que ell mateix edità en dues etapes, el 1670 i el 1674 El 1650 li havien publicat El honrador de su padre , obra que, inspirada en la vida del Cid, palesa influències de Guillem de Castro i de Corneille Altres obres seves són El cerco de Zamora, El Hércules de Ocaña i uns quants autos

Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977

Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà activament a…

Fou protegit per Lorenzo de Mèdici i, posteriorment, pel príncep Roberto di Sanseverino A més de les Lettere que descobreixen la seva personalitat sentimental i sovint amarga, i d’alguns poemes menors com la Beca da Dicomano, Frottole i la Giostra , és autor de l’important poema Morgante , en 28 cants, escrit a petició de Lucrezia Tornabuoni i compost en dos períodes diferents La primera part constava de 23 cants el Morgante maggiore i segueix l’estructura d’un romanç anònim, l' Orlando , que ell varia i enriqueix amb les figures del vell món cavalleresc, que es converteix en un…

La seva vida ben coneguda gràcies a les seves mateixes obres fou llarga, moguda i complexa amb un amor, Laura sincer, i moltes relacions amoroses És possible de sintetitzar-la en quatre períodes joventut i estudis 1304-27 inquietud vida mundana, ordes menors, viatges per Europa, alpinisme 1327-37, residència a Valclusa vora Avinyó, lloc de soledat i estudi, però alhora d’ambicions 1341, coronació poètica a Roma, i viatges a Itàlia amb l’amistat personal amb Boccaccio 1337-53 ja a Itàlia 1353-74, successivament a Milà amb els Visconti 1353-61, a Venècia 1362-68 i a Pàdua amb els Carrara, fins…

Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia inèdita de…