Resultats de la cerca

L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts dites també de les Fonts Superiores per a…

Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del s XI Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el…

Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre Mosset i Molig Conflent, obra del s XII, que havia estat la parroquial de Mosset El priorat ja s’havia extingit el 1608 un intent de restauració per religiosos augustinians no prosperà

Guifré el Pelós donà el lloc en alou al monestir de Ripoll, i el 1079 Ermengol IV d’Urgell tornà a cedir el lloc, amb l’església de Santa Maria ja arruïnada, a Ripoll perquè hi establís un monestir Hi consta ja una comunitat el 1118, i en aquest temps hom creà una confraria de clergues i laics amb vista a l’erecció de la nova església, que fou consagrada el 1207 Fou molt afavorit pels comtes d’Urgell, especialment Ermengol VIII Tenia un prior, quatre monjos i alguns beneficiats La decadència, iniciada al s XV, s’anà accentuant fins que el 1593 fou suprimit per Climent VIII les rendes foren…

Fou fundat 1311-12 al mas Moneder, cedit per Sibilla de Saga El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions Constava normalment d’un prior i de quatre monjos Subsistí fins el 1660

L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII…

Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona No en romanen restes

L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d'Arraona, el qual la féu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona poc després el fundador o el seu fill la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells Segarra L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192 La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat per això s’hi traslladà el 1373 la parròquia,…

Des de mitjan s IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cella de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal Sembla que era una filial d’Alaó Al s XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474

El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya potser ell mateix dirigí l’expedició, saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus…