Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
demografia històrica
Sociologia
Demografia
Branca de la demografia que es dedica a l’estudi de poblacions antigues, particularment aquelles de les quals hom no disposa de dades estadístiques modernes.
Els estudis de demografia històrica es basen en fonts de caràcter peculiar, i d’aquí prové la necessitat de posar en pràctica mitjans específics per a explotar-les i analitzar-les Els registres parroquials apareixen com la principal font per a la reconstrucció de les famílies, i són documents de primera mà en els països catòlics i protestants La reconstrucció de famílies també es pot fer efectiva mitjançant les genealogies El valor d’aquestes fonts es deixa entreveure en els resultats de continuïtat en l’observació Pel fet que les poblacions del passat no limitessin…
índex de Burch
Sociologia
Demografia
Mesura demogràfica utilitzada per a estimar la propensió dels adults d’una població determinada a formar llars independents.
És un indicador del grau de complexitat de les famílies, i s’obté dividint el nombre de llars observades pel nombre de llars que serien d’esperar segons un model poblacional que s’agafa com a referència
John Hajnal
Demografia
Matemàtiques
Estadístic i demògraf britànic d’origen alemany.
Fill de jueus hongaresos establerts a Alemanya, el 1936 emigrà amb la seva família a la Gran Bretanya fugint de la persecució nazi Graduat a Oxford en política i economia 1943, el 1948 s’incorporà com a demògraf a les Nacions Unides, i el 1953 als serveis estadístics de la sanitat britànica Professor a la London School of Economics fins a la jubilació 1957-86, els seus treballs sobre nupcialitat i fecunditat evidenciaren els mecanismes de control del creixement demogràfic propis de l’Europa occidental durant el període preindustrial Desenvolupà diferents eines d’anàlisi estadística de la…
Louis Henry
Demografia
Demògraf francès.
Tingué un importantíssim paper en l’aprofundiment i el desenvolupament de mètodes utilitzats en l’anàlisi demogràfica Membre de l’Institut National d’Études Démographiques INED de París, donà preferència als estudis relacionats amb la fecunditat a partir de dades estadístiques establertes en el cens A aquesta primera època pertany el seu llibre Fecondité des mariages 1953, en el qual introdueix la noció de probabilitat d’ampliació Atent a les limitacions pròpies de les estadístiques oficials, trobà en els llibres de registre parroquials la documentació escrita que permeté obrir el camp de les…
cens
Sociologia
Demografia
Llista oficial o patró estadístic de la població, que constitueix una de les fonts essencials per al coneixement d’un país i és una de les claus de les investigacions demogràfiques, econòmiques i socials que s’hi refereixen.
Des dels inicis, l’elaboració de censos respon a la necessitat dels poders públics de disposar d’un instrument per a dur a terme amb la major eficàcia determinades funcions, com són la recaptació d’impostos o el reclutament A mida que l’estat ha anat guanyant en poder i complexitat, els censos han esdevingut més comprensius i detallats i, al mateix temps, han esdevingut una de les fonts principals dels estudis demogràfics En els censos generals hom fa figurar diverses dades que illustren sobre l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i la professió dels individus, així com d’altres de…
Demografia 2012
Demografia
Síntesi d'indicadors demogràfics dels Països Catalans A l'espera de la publicació de les primeres dades del controvertit i innovador cens de població i habitatges del 2011 basat en una mostra de poc més del 10% de la població, les dades demogràfiques disponibles actualment confirmen les tendències dels darrers anys l'actual crisi econòmica es tradueix en un estancament del creixement de la població catalana i espanyola, bàsicament a causa de la reducció de la immigració de nacionalitat estrangera En efecte, la dinàmica migratòria catalana que, en els darrers anys, era el principal motor de…
Demografia 2017
Demografia
Les dinàmiques demogràfiques catalana i, sobretot, espanyola es van mantenir assentades en una situació marcada per una certa inèrcia, gràcies, sobretot, a la pròpia estructura per sexe i edat de la població, i perquè els moviments migratoris –més imprevisibles, ja que no depenen pròpiament de la dinàmica demogràfica endògena sinó de factors externs, i principalment de caràcter econòmic– han perdut gran part del protagonisme que havien tingut durant la primera dècada del segle XXI En efecte, l’evolució del darrer any, tant en volum com en estructura per edats de la població catalana, va ser…