Resultats de la cerca

Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic

Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme N'aparegueren pocs números

Portava com a subtítol Sociologia Interessos populars Arts i lletres , i seguí una línia d’anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana N'aparegueren pocs números

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Era dirigit per Domènec Fornés, i els seus principals redactors foren Marcel Riu, JMFolch i Torres i Pelegrí Llangort Del 25 de desembre de 1903 al 24 de juny de 1904 aparegué amb el títol La Tralla del Carreter Després de moltes denúncies i topades amb l’autoritat, el 18 de gener de 1907 deixà de publicar-se Fou continuat per Metralla 16 de febrer de 1907 — juliol del 1909, després de la qual aparegueren altres publicacions amb el mateix títol, i La Nova Tralla 25 de novembre — 30 de desembre de 1907 En una segona època, La Tralla aparegué del 13 de maig de 1922 a l’11 de…

Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…

Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…

Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…

Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…