Resultats de la cerca

Nascut d’una escissió dins d' Un tros de paper , publicà 33 números 1886-87 Tot i l’èxit de venda, fou suspès per l’editor, Innocenci López, perquè les circumstàncies del moment no eren pas favorables a l’humor ni a la crítica, ni que fos de costums

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

Publicà 300 números Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure Hi collaboraren Frederic Soler, Emili Coca i FPelagi Briz, entre d’altres Apelles Mestres en fou el dibuixant més habitual Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner

Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”

Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic Mirador Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment

Era la continuació de Lo Noi de la Mare , i hi collaboraren Andreu Sala, F Pous, A Serra, i Manuel de Lasarte, entre altres Per friccions amb el comte de Xest, capità general de Catalunya, deixà de publicar-se pel juny del mateix any i fou substituït per La Pubilla

Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica Més interessat…