Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
aprofitament d’aigües
Dret
Dret d’usar o consumir una part o la totalitat d’unes aigües públiques o privades que corren o són estancades.
Especialment, dret d’aprofitar-se d’unes aigües públiques per a fer-ne un ús privatiu forniment d’aigües de poblacions, consum industrial, regatges, cria de peixos, etc Aquests aprofitaments especials d’aigües públiques constitueixen un cas d’ús privatiu de coses de domini públic i, per tant, necessiten una concessió administrativa per a constituir-los legalment, bé que excepcionalment és admès que pugui ésser adquirit el dret de l’aprofitament per prescripció de 20 anys de gaudi sense concessió Les concessions d’aprofitament són fetes per un període…
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al dret…
bé immoble
Dret
Bé que té una situació fixa i no pot ésser desplaçat sense malmetre’s (terreny).
Hom considera immobles per natura les aigües per incorporació els arbres, edificis, etc per destinació els incorporats permanentment a un immoble estàtua, vivers d’animals, etc, i per accessió d’altres
dret marítim
Transports
Dret
Dret marítim
Conjunt de regles jurídiques referents als diversos drets i obligacions que afecten la navegació i, especialment, el transport de passatgers o mercaderies en vaixells.
El predomini d’aquest darrer aspecte fa que sigui integrat tradicionalment al dret mercantil El dret marítim ha estat estructurat al nivell internacional, en especial pel que fa a l’establiment de la sobirania dels estats sobre les aigües territorials i per la consideració de territori les naus pròpies de l’estat al qual pertanyen El dret marítim català neix i es desenvolupa vinculat al dret mercantil , i n'és la institució més representativa el consolat de mar
llibertat de navegació
Transports
Dret
Dret marítim
Dret a la lliure navegació per aigües jurisdiccionals i per aigües que no són propietat de cap estat; per tant, les persones que es troben en un vaixell en alta mar estan sota la jurisdicció de l’estat al qual pertany la senyera del vaixell.
usuari | usuària
Dret
Dit de qui, per concessió governativa o per altres títols, gaudeix d’un aprofitament d’aigües derivades d’un corrent públic.
avulsió
Dret
Tipus d’ accessió
natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement de terres als predis afins als rius, no pas de forma successiva i lenta com en l’ al·luvió
, sinó violenta i transitòria, com a conseqüència del corrent de les aigües.
El dret romà atribuïa aquest augment al propietari del predi receptor però si es tractava d’arbres i aquests no hi arrelaven, aleshores continuava essent-ne propietari el del predi del qual provenien Contra la norma general d’accessió, si hom pot arribar a conèixer la procedència del terreny incorporat, continua essent-ne propietari l’anterior
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…