Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
Baltasar Garzón Real
Política
Dret
Jutge andalús.
Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels Grupos Antiterroristas de Liberación GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les eleccions generals…
Josep Joan Pintó i Ruiz
Dret
Advocat i jurista.
Llicenciat 1949 i doctorat 1959 en dret per la Universitat de Barcelona, el 1949 es feu càrrec del despatx Josep Pintó Badals, fundat pel seu pare el 1903 El 1996 es constituí com a Bufet Pintó Ruiz, que el 1999 es fusionà amb Del Valle Abogados en Pintó Ruiz & Del Valle, on exercí Fou degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82 i vicepresident del Consell General de l’Advocacia Espanyola 1978-82 El 1982 fou nomenat president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona fins a la fusió amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears 1990 Fou…
Manuel Marchena Gómez
Dret
Jurista canari.
Fill d’una mestra i d’un oficial de la Legió destinat a Al-Aaiun, ciutat de l’antiga colònia espanyola que actualment és el Sàhara Occidental, es llicencià en dret per la Universitat de Deusto 1981 i es doctorà a la Universitat de La Laguna, a Tenerife 1991 El 1985 accedí per oposició a la carrera judicial com a fiscal Fou successivament fiscal de l’Audiència de Las Palmas 1985-92, de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 1992-94 i 1996-2003, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 1994-96, i fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 2003-…
Mercè Pigem i Palmés

Mercè Pigem
Política
Dret
Jurista i política
Llicenciada en dret per la UAB i en dret canònic per la Universitat de Salamanca, i màster en Psiquiatria forense per la Universitat de Barcelona, començà a exercir el 1977 i s'especialitzà en dret de família Ha estat Diputada de la Junta del Collegi d'Advocats de Barcelona, membre de la Societat Catalana d'Advocats de Família i de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família, i professora de l'Escola de Pràctica Jurídica de l'ICAB i del màster de Dret de família de la Universitat de Barcelona Afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, és membre del Consell Executiu i del Consell…
Xavier Domènech i Sampere
Política
Dret
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de resistencia y…
Marc Carrillo i López
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1985 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 1991 Ha escrit nombrosos articles i monografies en matèria de teoria general dels drets, organització territorial de l’estat i règim jurídic de la informació El 1991 fou nomenat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, i el 1997, vocal del Consell de la Informació de Catalunya Fou vocal de la Junta Electoral Central entre el 1994 i el 1997 D’ençà de l’any 2005 és membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
Charles Albert Gobat
Política
Dret
Jurista i polític suís.
Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867 Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87 Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des del 1890 fins a la seva…
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga aconseguí la…
Tobias Michael Carel Asser
Dret
Jurista neerlandès.
Estudià dret a la Universitat d’Athenaeum i d’Amsterdam, institucions de les quals arribà a ser professor de dret internacional privat Convençut de la necessitat d’elaborar un dret internacional, impulsà i presidí les conferències de la pau celebrades a la Haia 1893, 1894, 1900 i 1904 i a les quals assistiren representants de la majoria de països europeus Juntament amb Gustave Rolin-Jaequemyns i John Westlake, fundà la revista Revue de droit international et de législation comparée 1869 Fou assessor del ministeri d’afers estrangers 1875, membre del Consell de l’Estat 1893 i ministre d’estat…
Elihu Root
Política
Dret
Jurista i polític nord-americà.
Estudià dret a la Universitat de Nova York i tingué el seu propi bufet d’advocats Participà en diverses campanyes polítiques a favor del Partit Republicà a la ciutat de Nova York abans que McKinley el designés al capdavant de la Secretaria de Guerra 1899-1904 Al llarg d’aquests anys reorganitzà el departament de defensa, creà l’estat major general, l’escola militar i manà l’ampliació de West Point, entre d’altres Posteriorment fou secretari d’estat 1905-09 en el govern de Roosevelt i senador per l’estat de Nova York 1909-15 Formà part del Tribunal d’Arbitratge Permanent 1910, presidí la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina