Resultats de la cerca

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid Mantingué amistat amb diversos erudits i literats, entre els quals Francesc Pérez i Bàyer, Francesc Cerdà i Rico i Antoni Josep Cabanilles El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan, que publicà amb el títol d' Origen, progresos y estado actual de tota la literatura 1784 Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià Fou membre de l’Acadèmia…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1977, fou catedràtic de dret constitucional d’aquesta universitat en 1987-90 i, a partir d’aquest any, de la Universitat Pompeu Fabra Entre els anys 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, òrgan del qual exercí la vicepresidència 1998-2001 Posteriorment fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics 2004, des d’on participà com a tècnic en els treballs de redacció de la proposta de reforma de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Continuà en aquest càrrec quan, el 2016, es reconvertí en Institut d’…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Fou director de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona 1955-58 Dedicat també al periodisme, exercí com a secretari de redacció de Cuadernos de Derecho Francés Fou nomenat vicepresident del Cercle Jurídic de l’Institut Francès de Barcelona Membre a l’Institut Jurídic Internacional de la Haia i a la Societat de Legislació Comparada de París El 1959 s’establí a Puerto Rico, a la capital on hi treballà, fins el 1961, de professor de dret privat a la Universitat de Puerto Rico Fou nomenat, a Ponce, degà fundador i exercí de professor a…

Fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542

Des del 1506, almenys, fou regent del consell suprem d’Aragó El 1507 anà a Roma com a ambaixador reial, ensems amb Jeroni de Vic i d’altres, prop del papa Juli II El 1508 fou nomenat vicecanceller, gràcies, possiblement, a pertànyer a una família de Fraga, vila considerada com a pròpia tant pels catalans com pels aragonesos Es casà amb Aldonça Albanell, filla d’un altre alt funcionari, el barceloní Jeroni Albanell Fou un fidel collaborador de Ferran II fins que el 1515 fou empresonat sota l’acusació, segons uns, d’afavorir, a les corts de Calataiud, la causa de la noblesa aragonesa i de…

Fou creat el 1759 per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III, el 1761 Actualment té el local social al Palau de Justícia de València Posseeix una biblioteca important Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació

Fundador de la revista jurídica El Foro Valenciano Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València 1880-81 i diputat a corts per València 1891 Seguidor de Silvela, presidí a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900

Exercí a Barcelona en 1695-1718 Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat Amb el govern del rei arxiduc Carles III recuperà el càrrec Durant el setge de Barcelona 1713-14 fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic

Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles “El Bien del País” 1845-49 i “La Granja” 1850-55 Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles cal destacar-ne els Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat El seu fill, Carles Fages i de Perramon , fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” 1849-85