Resultats de la cerca

El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista, i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre els militars catalans Prim  1985, Joffre , 1986 Tristany  1988 i Cabrera  1989 i els llibres de temàtica…

Fou catedràtic de l’Escuela Superior Diplomática i de la Universitat de Madrid, governador civil de València, en dues ocasions 1892 i 1896, i de Barcelona 1900-01, càrrec que dimití per tensions amb el govern Aprofità l’estada a Barcelona per aplegar materials per a les seves obres bàsiques El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media 1906 i La réception du droit romain en Catalogne 1908 El 1911 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs Origen y vicisitudes de la “pagesia” de remensa en Cataluña 1902, i el 1903 ingressà a l’Academia…

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot , Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan , instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del Diario de Lérida  i de La Veu del Segre En aquest darrer publicà colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Pòstumament, el 1913, sortí publicat ​​​​​​ Fruita de Lleida, …

Exercí a Ponts Noguera 1953-58, Tarragona 1958-70 i Barcelona des del 1970 Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres 1983, i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988 Publicà…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars escampats…

Format a l’escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1945, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba 1946-47, cofundador de Germinabit i un dels promotors, i collaborador, de Serra d’Or Inspirà o promogué molts dels episodis…

L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom , esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València, on s’…

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona  1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…