Resultats de la cerca

S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà a veure a…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Treballà a l’administració pública com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, on romangué fins el 1936 Afeccionat al periodisme, fou autor d’alguns articles a El Diluvio Arran de la guerra civil, s’exilià primer a Bèlgica, a Brusselles, i el 1938 es traslladà a Mèxic Hi reprengué la seva tasca periodística Fou Collaborador al diari Excelsior , on publicà durant més de trenta anys fou també un dels fundadors de la revista Estampa , dins de la mateixa empresa Treballà com a investigador a la cambra nacional de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears Redactor,…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva…

Vida i obra Advocat, treballà al jutjat municipal de Palma De família de parla castellana, inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novella La tribu de la encina 1940—, però molt aviat, influït per MA Salvà, G Colom i M Ferrà, decidí escriure en català Emmarcat en el grup dels 50 juntament amb JM Llompart i Blai Bonet, com a poeta publicà La bona terra 1949, encara dins l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap a un marcat neobarroquisme amb Ocells i peixos 1953, Flos Sanctorum 1956 i Via Crucis 1961 Amb Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses 1957 i…

Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…

Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…