Resultats de la cerca

Normalment, l’acceptació ha d’ésser manifestada mitjançant un acte que exterioritzi el consentiment, però de vegades la llei presumeix l’acceptació si durant un cert termini no és feta manifestació en contra, o bé si es realitzen certs actes que impliquen l’acceptació així s’esdevé en l’acceptació del càrrec de marmessor, en l’acceptació de l’herència, i en d’altres Encara que generalment l’acceptació d’obligacions és voluntària, en determinats casos només és admissible la no acceptació per causes…

La manca d’acceptació provoca que l’herència sigui vacant o jacent, segons la terminologia heretada del dret romà, perquè segons el sistema successori català és necessària l’acceptació per tal que el cridat es convertixi en hereu

Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n’anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico  Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper , a L’…

Fins el 1919 era establert que l’aire i la circulació aèria eren lliures A partir del Conveni de París 1919 i Chicago 1944 és vigent el principi de la sobirania de l’estat subjacent, però amb acceptació d’unes regles de llibertat de pas per als avions estrangers hom accepta, però, la llibertat sobre l’alta mar

En el dret romà eren expressades per mitjà d’aforismes les regles fonamentals de moltes institucions, que de tal forma eren invocades davant els tribunals N'és exemple el Digest, que contenia més de 200 aforismes, molts dels quals van passar a drets posteriors Modernament, malgrat que la seva força jurídica només és reconeguda si han estat admesos per preceptes legals o per acceptació del Tribunal Suprem en alguna sentència, són utilitzats encara sovint perquè recullen característiques essencials d’algunes institucions regulae iuris

Constava de quatre grans parts amb 448 articles, 36 protocols, dos annexos inclòs el tractat Euratom i 48 declaracions En la primera part del text articulat, de 60 articles, es trobaven les regles fonamentals del sistema d’integració de la UE S'hi definien la Unió i els seus objectius fonamentals, les competències i les accions atribuïts a la Unió, les institucions Parlament Europeu , Consell Europeu , Consell de Ministres , Comissió Europea , Tribunal de Justícia Europeu , Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes , la tipologia d’actes i procediments decisoris, els principis reguladors…

Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…

La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que fa als…

L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…