Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
voluntariat
Dret
Fet de treballar com a voluntari en un treball social concret.
El 17 de gener de 1996 s’aprovà la llei del voluntariat, que té per objecte promoure i facilitar la participació solidària dels ciutadans en actuacions de voluntariat dins del si d’organitzacions sense ànim de lucre públiques o privades Aquestes situacions de voluntariat comprenen activitats d’interès general com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres Les activitats han d’ésser desenvolupades per persones físiques i no s’han de realitzar en virtut d’una relació retribuïda,…
carnet d’identitat
Dret
Document d’identificació personal expedit per entitats públiques o privades, amb efecte dins uns àmbits determinats (col·legi professional, club privat, càrrec públic, etc).
Molts països tenen un carnet oficial d’identitat, de possessió obligatòria i d’ús necessari per a determinades activitats
objecte social
Economia
Dret
Finalitat a què s’adrecen les activitats d’una societat, o conjunt d’operacions a què es dedica una societat.
promotor | promotora
Economia
Dret
Persona que porta a terme formalment les activitats necessàries per a l’entrada en funcionament i constitució jurídica d’una entitat social.
Generalment es refereix al cas de societats mercantils En la pràctica del ram de la construcció, hom distingeix entre el promotor , que és la persona o entitat per compte de la qual es construeix un edifici, i l’empresa estrictament constructora
forma d’estat
Dret
Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l’estat i els ciutadans.
Giren al voltant de tres variables la submissió o no de l’aparell estatal al dret com a mecanisme per a assegurar el respecte a un àmbit d’activitats personals i socials lliures d’ingerència estatal la participació o no del poble en la gestió i el control del poder públic estatal i la intervenció o no de l’estat en l’ordre econòmic i social amb l’objectiu o no de garantir unes condicions de vida mínimes per a tots els ciutadans
societat d’autors
Dret
Associació d’autors literaris, científics, musicals, etc, que té per objecte defensar els seus drets (drets d'autor) i fomentar-ne les activitats.
Establertes en diversos països —a l’Estat espanyol fou creada l’any 1908—, moltes estan confederades en la Confederació Internacional de les Societats d’Autors i Compositors, amb seu a París, subdividida en cinc federacions especialitzades que inclouen les societats de drets de representació, societats d’execució, societats de reproducció mecànica, societats de literats i societats d’autors de films
discapacitat intel·lectual
Dret
Dit de l’individu disminuït en una mesura variable en les seves activitats intel·lectuals amb relació als nivells considerats normals en una població.
Hom pot identificar les persones afectades per discapacitat intellectual a partir de proves o tests , en els quals un resultat inferior a una puntuació determinada s’interpreta com una limitació de les facultats intellectuals També s'utilitzen anàlisis clíniques per a identificar alteracions genètiques o metabòliques, que sovint poden estar associades amb discapacitat intellectual, la qual pot variar de lleu a profunda Per a determinar-ne l’existència i el grau, es tenen en compte, bàsicament, les habilitats cognitives llenguatge, càlcul numèric, percepció espaciotemporal,…
Llei de la Dependència
Dret
Llei de l’Estat espanyol 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Té com a objectiu regular les prestacions que garanteixin la igualtat d’exercici de drets subjectius d’aquelles persones que, per raons de discapacitat, malaltia o edat, necessiten l’atenció d’altres persones o ajuts importants per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària Preveu un sistema de valoració de la situació de dependència i d’atenció personalitzada A Catalunya, el benestar de les persones en situació de dependència es troba complementat per la Llei de Serveis Socials 12/2007, de l’11 d’octubre La vinculació de l’aplicació de les disposicions legislatives a…
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Dret
Institució fundada a Barcelona el 1777 amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teoricopràctica.
Interrompudes les seves activitats durant la guerra del Francès, les reprengué —per iniciativa del Collegi d’Advocats de Barcelona— el 1840 Des de llavors resideix al domicili del Collegi d’Advocats És integrada per 36 acadèmics numeraris Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatius, i n’han format part els més importants juristes catalans L’any 1936 organitzà el I Congrés Jurídic Català, i el 1971, juntament amb altres entitats, organitzà el II Congrés Ha…
assemblea
Dret
Reunió de tots els components d’una societat, corporació i, en general, de qualsevol persona jurídica, que en constitueix el màxim òrgan deliberant; sovint és anomenada junta
.
En les associacions civils culturals, esportives, etc i en altres entitats, les assemblees de socis poden ésser ordinàries o extraordinàries, per a tractar de les qüestions que, respectivament, fixin els estatuts de cada associació o entitat Generalment l' assemblea ordinària és convocada d’una manera periòdica, normalment cada any com a mínim, i decideix sobre la renovació dels càrrecs de la junta, aprovació de les activitats realitzades, rendició de comptes i pressupost l' assemblea extraordinària és convocada per decidir sobre qüestions excepcionals modificació d’estatuts,…