Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
agrupació urbanística
Dret
Mancomunitat o agrupació de municipis, en els quals pot també participar la diputació provincial, que té per objecte específic la promoció i la gestió d’obres i serveis urbanístics.
agrupació de municipis
Dret
Previsió constitucional o estatutària per a poder establir circumscripcions territorials pròpies diferents de la província, mitjançant l’agrupació de municipis.
agrupació municipal forçosa
Dret
Agrupació de municipis limítrofs de petit nombre d’habitants, per al sosteniment d’una secretaria comuna o per a la prestació de serveis essencials quan no disposen individualment de recursos suficients.
agrupació de finques
Dret
Unió de dues o més finques inscrites per formar-ne una altra amb número diferent de les agrupades, sempre que es tracti de finques afrontades o, si són discontínues, formin una finca funcional
.
agrupació d’empreses
Dret
Modalitat contractual de col·laboració entre empresaris que sense arribar a l’extrem de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia, serveix per a facilitar o desplegar en comú l’activitat empresarial dels seus membres.
Antoni Pelegrí i Partegàs
Dret
Advocat i escriptor.
Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris 1958 i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola 1966-68 i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Collegi d’Advocats de Barcelona 1976-80, entre altres institucions Escriví sobre els drets humans Drets humans i constitució espanyola , 1990 i el dret interplanetari L’home i el dret en l’espai còsmic , 1967, temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el pseudònim de…
codi
Dret
Text de dret positiu concebut amb un criteri unitari i sistemàtic que regula una determinada branca del dret.
El codi és expressió del procés de codificació que s’inicià al s XIX els precedents legislatius que adoptaren aquest nom, dels quals el més conegut és el Codi de Justinià El Codi, no foren més que compilacions o simples recopilacions Cal diferenciar-lo de la compilació o de la recopilació de lleis, puix que, mentre que aquestes són una agrupació de lleis ja existents feta en forma sistemàtica o cronològica, el codi constitueix una llei nova amb un contingut nou, encara que es fonamenti en lleis i costums existents El codi pretén d’assolir la totalitat de la matèria regulada d’una…
societat
Economia
Dret
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada.
Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin els socis…
José María Gil-Robles y Quiñones
Política
Dret
Advocat i polític castellà.
Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de…
jutjat de districte
Dret
Jutjat amb seu a la capital d’un districte o agrupació d’uns municipis pertanyents a un mateix partit judicial regit per un jutge de districte.
A l’Estat espanyol, la llei orgànica del Poder Judicial ha suprimit aquests jutjats i n'ha traslladades les competències als jutges de primera instància Antigament eren anoments jutjats municipals o comarcals la denominació depenia exclusivament del nombre d’habitants de la seva capital