Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
assistència jurídica
Dret
Funció pròpia de l’advocat, especialment necessària en els litigis en què normalment no és reconegut a les parts litigants el poder de postulació processal, o sigui, la possibilitat d’intervenir personalment per a defensar els seus drets davant els tribunals.
La llei de 1996 d’ assistència jurídica gratuïta regula un nou sistema de justícia gratuïta, abans no recopilat en un cos legal sencer, que permet als ciutadans que acreditin insuficiència de recursos econòmics per a litigar, obtenir l’assessorament en dret per a accedir a la tutela judicial efectiva La nova llei configura un dret més complet i amb més garantia d’igualtat per a les parts en un procés, eliminant excessives onerositats Als beneficis ja consagrats en l’ordenament jurídic, s’afegeixen noves prestacions, com l’assessorament i l’orientació previs a la iniciació del…
assistència pública
Dret
Conjunt de serveis que manté l’administració pública per ajudar, quasi sempre gratuïtament, els qui d’una manera momentània o permanent no disposen de mitjans econòmics per a satisfer necessitats ineludibles (menjar, serveis mèdics o hospitalaris, allotjament, maternitat, orfenesa, etc).
L’assistència pública, també anomenada beneficència pública, ha estat sempre complementada per l’acció de la beneficència particular o privada, però modernament els seus serveis són totalment o parcialment assumits, a molts països, per la seguretat social
legislació social
Economia
Dret
Dret del treball
Conjunt de normes de caràcter estatal o sectorial per a tutelar la integritat dels drets adquirits dels treballadors i per a promoure llur elevació econòmica i social.
A nivell internacional hi ha la instància de l'Organització Internacional del Treball Comprèn l'assegurança social, la normativa administrativa del treball treball de les dones i dels menors, horari de treball, higiene del treball, vacances, repòs setmanal, etc i l'assistència social
atestat
Dret
Conjunt de diligències (declaracions, investigacions, informes, etc) entorn d’un presumpte delicte practicades per la policia judicial, bé que n’hagi tingut coneixement per si mateixa, bé a conseqüència d’una denúncia, i que són comunicades al ministeri fiscal o a l’autoritat judicial.
Legalment l’atestat no té efectes probatoris dels fets investigats, sinó solament informatius, si les actuacions practicades no són ratificades en presència del jutge o tribunal En els actes de declaració i reconeixement és obligada l’assistència d’un lletrat designat per l’inculpat o nomenat d’ofici
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text que precedí la constitució francesa del 1793 votada per la Convenció el 24 de juny d’aquell any.
Era molt més radical que la del 1789, fet que s’explica pel context polític d’instauració de la democràcia política Proclamà la llibertat econòmica i completà el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebellió Reconegué també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública No arribà, tanmateix, a plantejar la modificació de la definició del dret de propietat que Robespierre proposava
Poor Laws
Dret
Conjunt de lleis britàniques del s. XVI que establien un sistema d’assistència per als pobres.
Finançat per imposts sobre la propietat i administrat a nivell parroquial sota la direcció d’un organisme central designat pel govern, proporcionava allotjament i aliments als vells, als malalts i als infants pobres i també ocupació als físicament capacitats a les workhouses , o cases de treball workhouse Les pèssimes condicions d’aquests centres responien a la creença que la pobresa era un símptoma de defalliment moral De fet, les Poor Laws foren un instrument per a disciplinar una mà d’obra no avesada encara al treball industrial assalariat i durant una gran part de l’era victoriana la…
Agustí de Semir i Rovira

Agustí de Semir i Rovira
© UPC
Política
Dret
Polític i advocat.
Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya el 1982 El…
Segon Congrés Jurídic Català
Dret
Assemblea promoguda el 1971 per l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Varen collaborar d’altres entitats jurídiques catalanes per a revisar l’aplicació de la Compilació del Dret Civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, la filiació, la paternitat i l’empresa agrícola catalana Se celebrà el 1971 del 19 d’octubre al 18 de novembre, presidit per Francesc Condomines i Ignasi de Gispert, amb Lluís Puig i Ferriol com a secretari, amb assistència d’uns 500 congressistes Les sessions de treball tingueren lloc a Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Tarragona, Tortosa, Manresa, Vic i Andorra Les conclusions entre les quals l’ús del català en…
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una…
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…