Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
societat d’autors
Dret
Associació d’autors literaris, científics, musicals, etc, que té per objecte defensar els seus drets (drets d'autor) i fomentar-ne les activitats.
Establertes en diversos països —a l’Estat espanyol fou creada l’any 1908—, moltes estan confederades en la Confederació Internacional de les Societats d’Autors i Compositors, amb seu a París, subdividida en cinc federacions especialitzades que inclouen les societats de drets de representació, societats d’execució, societats de reproducció mecànica, societats de literats i societats d’autors de films
cànon digital
Dret
Gravamen aplicat sobre la compravenda de diverses menes de dispositius i aparells de còpia, enregistrament o reproducció digitals.
La seva finalitat és compensar editors i autors d’obres de creació originals pel que és considerat un prejudici en els drets d’autor derivat de la pràctica que possibiliten els mitjans digitals d’efectuar-ne còpies privades i difondre-les El cànon no s’aplica directament sobre la compra final, sinó que grava importadors i fabricants d’equips i dispositius electrònics, cosa que, tanmateix, repercuteix en l’encariment del preu final del producte L’any 2010, en vint-i-dos dels vint-i-set estats de la Unió Europea , s’havia establert alguna mena de cànon digital, bé que la quantia,…
conjugicidi
Dret
Acció i efecte de causar la mort del cònjuge.
Constitueix impediment que impossibilita el matrimoni entre els condemnats d’ésser-ne autors o còmplices Segons el dret penal, aquesta figura de delicte és inclosa en la de parricidi En dret canònic, causar la mort del cònjuge propi o d’una altra persona amb vista a contreure matrimoni amb el seu cònjuge invalida el matrimoni posterior
Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya
Dret
Registre territorial integrat en el Registre General de la Propietat Intel·lectual que entrà en funcionament el mes de maig del 1996.
Disposa d’oficines de presentació de sollicituds a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona El Registre empara la propietat intellectual mitjançant la inscripció o anotació dels drets dels autors sobre les seves obres literàries, artístiques o científiques També empara els actes i contractes realitzats entre vius o per causa de mort que es refereixen al dret de propietat intellectual i estiguin inscrits en aquest registre
drets d’autor
Dret
Conjunt de drets subjectius i facultats jurídiques exclusives i potestatives que deriven d’aquells i que corresponen als autors d’una obra literària o científica, musical, dramàtica o artística.
Aquest drets poden ésser agrupats en dues categories D’una banda, els anomenats drets morals personalísims, inalienables i imprescriptibles, pels quals l’autor, entre altres coses, pot defensar la seva creació i preservar l’obra de qualsevol deformació que afecti la seva dignitat d’altra banda, els drets ‘patrimonials’ segons els quals l’autor pot disposar de l’obra intellectual que ha creat i explotar-la lliurement aquests últims poden ésser classificats en drets de reproducció , drets de publicació i drets de difusió , respecte a les obres d’altre gènere i, per a totes les obres, els drets…
Celestí Barallat i Falguera

Celestí Barallat i Falguera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, crític literari i traductor.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc…
,
Pere Agustí Morlà
Història del dret
Dret
Jurisconsult.
Vida i obra Format a les universitats de València, Salamanca i Alcalà, exercí d’advocat als tribunals valencians i fou nomenat oïdor civil en l’Audència de València És autor del tractat Emporium utriusque Iuris quaestionum, in usu forensi admodum frequentium 1599, en el qual apareix un dels primers repertoris d’escriptors valencians de què es té notícia Tot i que la informació és recollida per matèries, la disposició dels autors en cadascun dels diferents apartats és bastant desordenada Havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i una sobre les…
,
Francesc de Paula Maspons i Anglasell
Història del dret
Literatura catalana
Esports de muntanya
Dret
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…
, , ,
Miquel Joan Josep Jaume i Boixader
Literatura
Història del dret
Dret
Cristianisme
Advocat i escriptor.
Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…
, ,
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…