Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
jurisdicció disciplinària
Dret
Jurisdicció que correspon als jutges i els tribunals per a servar el bon ordre en l’administració de justícia; té la condició de correccional, però no pas la de penal, en el cas que el fet no constitueixi delicte.
La mateixa jurisdicció disciplinària tenen determinats organismes públics, autoritats i corporacions acadèmiques respecte a llurs funcionaris i persones interessades
Manuel Ballbé i Prunés
Dret
Advocat i jurista.
Catedràtic de dret administratiu de les universitats de Múrcia 1945 i de Saragossa 1953 i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo 1947, La esencia del proceso 1947, Derecho administrativo 1949 i Actos administrativos 1950 La seva…
voluntat de l’estat
Dret
Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
La referència comuna de totes les normes legals a la voluntat de l’estat és el que fa que les lleis es concebin com un tot unitari i harmònic Qualsevol dret positiu, sigui consuetudinari, institucional, jurisprudencial, legislatiu o contractual, té força de llei en tant que es pot referir a aquesta voluntat, la qual és l’única font formal de les normes jurídiques positives vigents Qualsevol norma positiva, independentment del seu origen efectiu, constitueix dret vigent en la mesura que és aplicada i imposada pels organismes de l’estat Així, les clàusules d’un contracte, els…
vot consultiu
Política
Dret
Dictamen que donen algunes corporacions o persones autoritzades a aquells que han de decidir un negoci.
jurisdicció
Dret
Àmbit o lloc dins el qual les autoritats, les corporacions, els jutjats o els tribunals tenen jurisdicció.
tribunal d’honor
Dret
Història del dret
Tribunal existent dintre de certes corporacions o col·lectivitats per tal de judicar la conducta deshonesta, bé que no delictiva, d’alguns de llurs membres.
La Constitució Espanyola del 1978 prohibeix els tribunals d’honor
consolat de mar
Façana principal del Consolat de Mar de Palma, Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Dret
Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.
L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar es generalitzà a la Mediterrània a partir del segle XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…
Ernest Moliné i Brasés
Ernest Moliné i Brasés
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Advocat, historiador i crític literari.
Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el…
, ,
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…