Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
barcatge
Dret
Dret que hom paga per passar pel riu amb una barca.
Antigament hom pagava barcatge en travessar un determinat territori jurisdiccional
jurisdicció prorrogada
Dret
Jurisdicció que neix de la voluntat expressa o tàcita de les parts interessades a sotmetre’s a un jutge o un tribunal que, en un altre cas, fóra incompetent.
També s’entén per jurisdicció prorrogada la que rep un jutge quan, per raons de vacant d’un altre titular, passa a substituir-lo o bé quan, per raons justificades, l’audiència li encarrega la substitució d’aquest o bé la intervenció especial en un afer determinat
jurisdicció privativa
Dret
Jurisdicció exclusiva en una matèria o un fet determinat.
Aquesta exclusivitat es contraposa a la jurisdicció concurrent, que es dóna quan dues jurisdiccions poden entendre d’una mateixa matèria o un mateix fet i resoldre'ls separadament per exemple, quan un mateix fet és punit judicialment i governativament
domicili
Dret
Lloc de residència habitual d’una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets i, en general, per a la seva localització jurídica.
El domicili és generalment voluntari, o sigui, és establert per la persona segons la seva voluntat és legal quan és determinat per la llei dona casada, menor, etc La inviolabilitat del domicili constitueix un dret i una garantia de la persona Els codis penals de la majoria d’estats han establert figures delictuoses encaminades a protegir aquest dret
animus
Dret
En llenguatge jurídic, paraula usada per a expressar el concepte d’ànim.
Un determinat animus o ànim és necessari per a la validesa de certs actes o negocis jurídics o per a la comissió d’alguns delictes així, són utilitzades, entre d’altres, les locucions animus donandi o intenció de fer donació, animus lucrandi , dit també ànim de lucre, o intenció d’obtenir beneficis econòmics de determinats actes, animus dereliquendi o intenció del propietari d’abandonar una cosa perdent-ne la propietat abandó, animus iniuriandi o intenció de fer injúria
positivisme
Dret
Corrent jurídic que concep el dret de manera que aquest ha d’ésser entès només com un sistema de normes i disposicions, sense que això signifiqui que siguin indiferents al jurista les motivacions ètiques o els judicis de valor sobre les lleis, ni que practiqui un relativisme moral, ni que defensi l’obligació en consciència d’obeir la llei sigui com sigui aquesta.
El positivisme constitueix una posició aïllacionista del dret del seu context social, típic de la mentalitat liberal, i així es desenvolupà durant tot el s XIX Posteriorment es transformà tant per l’obra de Hans Kelsen, creador de la teoria pura del dret i que establí les condicions prèvies a tota anàlisi jurídica i no pas a la simple sistematització i l’estudi d’un dret determinat, com per als neopositivistes El positivisme s’oposa a les teories del jusnaturalisme
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat
registre de fundacions
Dret
Registre on hom inscriu les fundacions catalanes.
Segons la llei 5/2001 de fundacions, el registre de fundacions depèn del protectorat de la Generalitat que vetlla per l’exercici correcte del dret de fundació En el registre de fundacions s’ha de deixar constància de la carta fundacional, dels estatuts i dels acords de modificació, del nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors, de les delegacions de facultats i els apoderaments generals, de la constitució, la modificació i l’extinció de fons especials, de la fusió i l’escissió de fundacions, de la pròrroga de fundacions constituïdes per un…
aprofitament d’aigües
Dret
Dret d’usar o consumir una part o la totalitat d’unes aigües públiques o privades que corren o són estancades.
Especialment, dret d’aprofitar-se d’unes aigües públiques per a fer-ne un ús privatiu forniment d’aigües de poblacions, consum industrial, regatges, cria de peixos, etc Aquests aprofitaments especials d’aigües públiques constitueixen un cas d’ús privatiu de coses de domini públic i, per tant, necessiten una concessió administrativa per a constituir-los legalment, bé que excepcionalment és admès que pugui ésser adquirit el dret de l’aprofitament per prescripció de 20 anys de gaudi sense concessió Les concessions d’aprofitament són fetes per un període determinat d’anys, bé que…
discerniment
Dret
Nomenament judicial que habilita una persona per a exercir un càrrec determinat.