Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
capacitat d’obrar
Dret
Aptitud de les persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finaliat d’adquirir drets i assumir deures.
La llei priva o limita de capacitat d’obrar a certes persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finalitat d’adquirir drets i assumir deures als menors d’edat, segons siguin o no emancipats, incapacitats per defecte físic, malaltia mental, prodigalitat, etc De totes maneres els principis constitucionals d’igualtat de les persones i lliure desenvolupament de la personalitat obliguen el jutge en cada cas personalitzat a tenir en compte les condicions de maduresa del menor i de la incapacitat el límit de restricció és el de la seguretat del tràfic que…
autoritat paterna
Dret
L’exercida pel pare o per qui el substitueix.
És un dels aspectes de la pàtria potestat, és a dir, del conjunt de deures i obligacions que existeixen entre pares i fills
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text que precedia la constitució francesa de l’any III (1795).
De to molt més moderat que les declaracions del 1789 i del 1793, responia a les noves circumstàncies que donaven la direcció de l’estat a l’alta burgesia La igualtat de tots els homes restava reduïda a igualtat davant la llei Hom repetí la definició de propietat del 1793 i n'hi afegí una de deures
ciutadania
Dret
Condició i dret que tenen els qui pertanyen a una comunitat política erigida en estat, que expressa el vincle existent entre aquest i els seus membres.
La ciutadania genera, per als titulars, drets protecció jurídica, participació en les funcions públiques, etc i deures submissió a les lleis, prestacions personals i materials, etc Hom adquireix la ciutadania per naixement en el territori de l’estat ius soli o pel fet d’ésser fill de ciutadans ius sanguinis , o bé per pròpia voluntat, ja sigui a través del matrimoni, especialment de la dona en casar-se, o per veïnatge o declaració expressa sempre que hom tingui els requisits exigits per les lleis De manera restringida indica la capacitat per a exercir els drets, concretament…
drets estatutaris
Dret
Drets subjectius reconeguts als ciutadans en una norma estatutària.
Els drets estatutaris reconeguts als ciutadans amb la condició política de catalans es troben en el títol primer de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 L’Estatut reconeix drets en l’àmbit civil i social, drets en l’àmbit polític i de l’administració, i drets i deures lingüístics Els drets vinculen tots els poders públics de Catalunya Amb relació a aquells projectes o proposicions de llei que afectin drets estatutaris, el Consell de Garanties Estatutàries pot emetre dictàmens vinculants També es preveu un recurs específic de tutela de drets davant del Tribunal Superior de Justícia de…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
associació
Política
Dret
Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu.
Aquesta condició no exclou que no pugui ésser assolit un fi econòmic de fet n'hi ha que el tenen cooperatives de consum i d’altres, sinó que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes Els membres d’una associació —normalment anomenats socis— tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació, i que poden ésser legalment exigits Les associacions són governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals són fixades…
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de consuetudinibus…
capacitat jurídica
Dret
Aptitud per a ésser subjecte titular de drets i deures i que tota persona té pel sol fet d’ésser-ho, essent, per tant, equivalent a personalitat.
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…