Resultats de la cerca

Àmbit estatal Entre d’altres, patiren la pèrdua de la vida o de la llibertat amb condemnes de presó, treballs forçats, internaments en camps de concentració, deportacions o exili orquestrats en la seva major part pel franquisme en la causa general Tot i les diverses iniciatives dutes a terme des del 1978 tant pels poders públics com per la societat civil, no fou fins el 2007 que les Corts Espanyoles aprovaren una llei 52/2007, de 26 de desembre que comprenia les polítiques públiques dirigides a promoure el coneixement històric, una proclamació general del caràcter injust de totes les…

Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és considerat com…

Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia Especialista en dret de nacionalitat i de família, lluità per la reforma d’aquest darrer participà molt activament en tots els moviments democratitzadors del poder judicial durant la dictadura franquista Publicà Derecho del Registro Civil 1962, Derecho de nacionalidad i, en collaboració, Derecho de arrendamientos urbanos

Filla de l’arquitecte Salvador Soteras , fou la primera dona a llicenciar-se en dret per la Universitat de Barcelona setembre del 1927 i la primera advocada collegiada de l’Estat espanyol Posteriorment es doctorà per la Universitat Complutense de Madrid Establí un despatx a Barcelona amb el també advocat i regidor d’ERC Antoni Vilalta , amb qui es casà el maig del 1931 El 1936, poc després d’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, emigrà amb la seva família a Brusselles El 1939 passà a Mèxic, on visqué fins a la mort Amb la victòria franquista, fou expedientada, multada i…

Format a l’escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1945, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba 1946-47, cofundador de Germinabit i un dels promotors, i collaborador, de Serra d’Or Inspirà o promogué molts dels episodis…

Presentada conjuntament per Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la Candidatura d’Unitat Popular, fou aprovada per unanimitat La llei, la primera a l’Estat espanyol relativa a aquest aspecte de la memòria històrica , declarava illegals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d'Ocupació posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar vigents a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978 Considerava aquests tribunals contraris a la llei i a les exigències més elementals del dret a un judici just, i deduïa la nullitat de totes les sentències i resolucions de les…

A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el País Basc i Andalusia hi…

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la Universidad…

La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que fa als…

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…