Resultats de la cerca

Fou cap del partit conservador a la vall d’Albaida, d’on era la seva família, però destacà sobretot com a arqueòleg Fundà i dirigí el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1928, que representà l’entrada de l’arqueologia científica al País Valencià Dirigí i organitzà moltes excavacions de jaciments valencians Fundà la revista “Archivo de Prehistoria levantina” La majoria dels seus escrits sobre prehistòria i època ibèrica foren publicats dins les sèries de l’esmentat servei

Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars escampats…

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles El Bien del País  1845-49 i La Granja  1850-55, diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles entre els quals destaquen  La filoxera y la zona de incomunicaciones , Higiene rural , El pagès bruixot , i, sobretot, Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat Fou el defensor d’ Abdó Terrades en el procés de Figueres del 1842 El seu fill, Carles Fages i de…

Fou diputat del parlament italià Defensà la representació proporcional com a mitjà per a garantir millor la vida democràtica, i fundà, juntament amb Francesco Genala, la Società per lo Studio della Rappresentanza Proporzionale Entre les seves obres destaquen Libertà e democrazia i Lo stato moderno 1891

En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu

Fou senador per Girona 1907 i diputat a corts elegit pel partit tradicionalista 1910-12 i 1915 El 1890 fundà el Centre Català de Madrid, del qual fou president Publicà diverses obres de caràcter jurídic, com Tratado completo de derecho romano 1878, La codificación civil en España 1888, La libertad social y el poder público , Apéndice al Código Civil español , etc

Es destacà en l’estudi de les qüestions penitenciàries El 1879 fundà l’Asociación para la Reforma Penitenciaria en España i participà en els congressos sobre aquest tema celebrats a Estocolm i a Roma Fou un dels promotors de la nova presó cellular de Barcelona Publicà diversos estudis sobre la reincidència, la prevenció de la delinqüència juvenil i la reforma del sistema penitenciari

Advocat penalista, fundà El Foro Valenciano Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat

Nacionalista, fou empresonat sovint pels britànics Dedicat al periodisme i, més tard, a l’advocacia, el 1946 fundà el partit republicà Ministre d’afers estrangers 1948-51, d’ençà del 1950 ocupà alts càrrecs internacionals en el Consell d’Europa, l’ONU, la UNESCO Un dels fundadors d’ Amnistia Internacional , en fou president 1961-74 El 1974 li fou atorgat el premi Nobel de la pau i el 1977 el premi Lenin de la pau Autor de diverses obres, en català li fou publicada L’exigència de la llibertat 1981