Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Real Academia de Jurisprudencia y Legislación
Dret
Institució fundada a Madrid el 1896.
Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional
suspensió de pagaments
Economia
Dret
Dret mercantil
Situació d’insolvència transitòria d’un comerciant, legalment inscrit en el registre corresponent.
Es diferencia de la fallida fallit pel caràcter transitori Els supòsits són la solvència del comerciant, la impossibilitat de satisfer els pagaments el dia del venciment i la petició de la suspensió fundada en els supòsits anteriors Comporta certes modificacions en els drets dels interessats, anàlogues a les de la fallida, bé que sense efectes sobre la situació personal del deutor, sinó tan sols sobre el seu patrimoni, que resta afectat i controlat en totes les seves operacions per la intervenció judicial a través d’interventors que representen els creditors
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Dret
Institució fundada a Barcelona el 1777 amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teoricopràctica.
Interrompudes les seves activitats durant la guerra del Francès, les reprengué —per iniciativa del Collegi d’Advocats de Barcelona— el 1840 Des de llavors resideix al domicili del Collegi d’Advocats És integrada per 36 acadèmics numeraris Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatius, i n’han format part els més importants juristes catalans L’any 1936 organitzà el I Congrés Jurídic Català, i el 1971, juntament amb altres entitats, organitzà el II Congrés Ha estat presidida…
tribunal tutelar de menors
Dret
Dret civil
Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d'edat
.
La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de Catalunya-Aragó el…
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
mutualitat
Dret
Associació, generalment voluntària, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs.
Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o reorganitzades pel…
José María Gil-Robles y Quiñones
Política
Dret
Advocat i polític castellà.
Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de la qual…
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…
Revista Jurídica de Catalunya
Dret
Publicació fundada pel Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, l’any 1895.
Inicialment en castellà, aviat esdevingué bilingüe i el 1931 adoptà el títol en català Hi collaboraren els principals juristes catalans del seu temps, com Guillem Mde Brocà, Josep Pella i Forgas, Manuel Duran i Bas, RGay de Montellà, RDuran i Ventosa, Raimon d’Abadal i EPrat de la Riba, que tingué al seu càrrec la secció Misceláneas Jurídicas durant diversos anys Interrompuda per la guerra civil de 1936-39, fou represa en castellà l’any 1945 Actualment torna a ésser bilingüe
hanbalita
Dret
Dit de l’escola jurídica fundada per Aḥmad ibn Ḥanbal (segle IX) i una de les quatre ortodoxes de l’islam.
Admet de recórrer al judici personal només en casos d’absoluta necessitat