Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
drets històrics
Dret
En l’estat autonòmic espanyol instaurat en la Constitució del 1978, drets vinculats a l’organització política i al règim de dret privat de determinats territoris anteriors a la Constitució del 1978 i actualitzats d’acord amb aquesta.
A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat
Léon Clos
Historiografia
Dret
Historiador i advocat.
És autor d' Essai sur l’ancienne organisation municipale de Perpignan 1859 i d’estudis històrics sobre Tolosa 1874, 1887
Víctor Aragón
Dret
Magistrat i erudit.
Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880
Edgar Faure
Política
Dret
Advocat i polític francès.
S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’Edgar Sanday i…
Jeroni Agustí Alemany i Moragues
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Dret
Cronista i jurista.
D’estament noble, es doctorà en dret Durant la guerra de Successió, en la qual fou filipista, ocupà el càrrec d’auditor i de jutge de béns confiscats per la Inquisició També fou advocat major de l’Ajuntament de Ciutat, jurat 1715, jutge de pariatge 1725 i d’apellació 1740 Pel que fa a la seva tasca com a historiador, el 1717 fou nomenat cronista general del Regne de Mallorca i, poc després, membre honorari de la Real Academia de la Historia de Madrid És autor d’una Historia general del reino de Mallorca 1723, que aporta diverses notícies sobre el regnat de Felip V, i que no s’acabà d’imprimir…
, ,
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix…
Raimon Noguera i de Guzman
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona el 1917, notari des del 1922, exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Tingué una participació destacada en la reforma de la Llei hipotecària 1944, en la Llei de redempció de censos 1945, en el decret sobre conservació de l’arxiu històric al Collegi de Notaris 1945 i en la Llei de fundacions privades de Catalunya 1982 Fou arxiver i degà del Collegi de Notaris de Catalunya Destaca la seva feina d’ordenació i investigació històrica dels arxius notarials catalans, especialment el de Barcelona, i publicà, entre altres obres, Privilegis i…
dret andorrà
Dret
Ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
Llorenç Moyà i Gilabert
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Vida i obra Advocat, treballà al jutjat municipal de Palma De família de parla castellana, inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novella La tribu de la encina 1940—, però molt aviat, influït per MA Salvà, G Colom i M Ferrà, decidí escriure en català Emmarcat en el grup dels 50 juntament amb JM Llompart i Blai Bonet, com a poeta publicà La bona terra 1949, encara dins l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap a un marcat neobarroquisme amb Ocells i peixos 1953, Flos Sanctorum 1956 i Via Crucis 1961 Amb Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses 1957 i, sobretot,…
,