Resultats de la cerca

Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya el 1982 El…

S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’…

L’any 1997 fou designada advocada de l’estat a Barcelona, i posteriorment assumí la direcció d’aquest cos a Catalunya Formà part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i esdevingué vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre del 2003 Al desembre del 2010, succeint Montserrat Tura, s’incorporà com a independent al…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

Llicenciada en dret el 1995 per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on posteriorment obtingué un postgrau en dret immobiliari i urbanístic, i d’on ha estat professora de dret constitucional Inicià la carrera política com a independent a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE  per Barcelona en les eleccions al Congrés dels Diputats del 2004, en les quals obtingué l’escó, que revalidà en les del 2008 en què s’afilià al PSOE, el 2011, el 2015 aquestes per Madrid, el 2016 i el 2019 abril i novembre Entre altres càrrecs parlamentaris, ha estat…

La pervivència d’unes institucions d’origen medieval que només s’havien anat modificant parcialment al llarg del segle XX comportà l’adopció d’una norma constitucional que, respectant la personalitat específica del Principat, s’adeqüés plenament a l’entorn europeu del qual històricament forma part El 1981 fou creat el Consell Executiu, que establia una primera separació de poders i que inicià el procés de redacció del text, adoptat el 2 de febrer de 1993 Fou aprovat en referèndum el 14 de març, amb el 75,7% de participació i el 74,2% de vots afirmatius El 28 d'abril fou aprovada pels…

És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…

També vetlla per fomentar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió dels fons públics tot comprovant qualsevol acte de corrupció, pràctica fraudulenta o conducta illegal que afecti els interessos generals El director o directora de l’oficina antifrau és elegit pel Parlament de Catalunya  a proposta del govern per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats per a un mandat de nou anys no renovables El primer director fou David Martínez Madero El 2011 fou substituït per Daniel de Alfonso, el qual fou destituït pel Parlament de Catalunya el juny del 2016 després de la difusió per un diari d’…

Té per objecte la celebració de consultes populars a tot Catalunya o també restringides a localitats o parts del territori El seu resultat no és vinculant i en són excloses les preguntes referides a drets i llibertats fonamentals, qüestions tributàries o pressupostos ja aprovats Poden ser convocades pels ens locals i per la Generalitat, i no requereixen l’aprovació de l’Estat espanyol Poden ser proposades i admeses a tràmit pel president de la Generalitat, el govern, el Parlament o les institucions locals, i també pels ciutadans, prèvia presentació de 75000 signatures que les avalin Els…

En el concepte de consulta popular s’inclouen dues categories d’una banda, els instruments de participació adreçats a conèixer les opinions o la posició de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en diverses modalitats com les enquestes, els fòrums de debat i participació i les audiències públiques i, de l’altra, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en la qual es crida tot el cens electoral a participar en un procés de decisió sobre una determinada qüestió organitzat pels poders públics tot garantint els requisits formals i…