Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
jutge de primera instància i instrucció | jutgessa de primera instància i instrucció
Dret
Funcionari que essent part integrant del poder judicial, administra justícia en un partit judicial amb atribucions per a conèixer dels afers civils no sotmesos per llei als jutges inferiors.
I, en matèria penal, procedir a instruir el sumari o diligències i dictar sentència en les causes per delictes menys greus
jutjat de primera instància i instrucció
Dret
Jutjat amb seu a la capital d’un partit judicial i amb jurisdicció en tot el seu àmbit, regit per un jutge de primera instància i instrucció.
jutge de pau | jutgessa de pau
Dret
Jutge que en els municipis on no hi ha jutge de primera instància i instruccció i per elecció del ple de l’ajuntament, coneix d’afers civils de poca quantia, d’actes de conciliació, de certes faltes i s’ocupa del registre civil, per delegació del jutge de primera instància.
Amb nova regulació de 7 de gener de 2000 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el jutge de pau és qui té coneixement, en primera instància, dels litigis civils que arriben al seu jutjat, sempre que la seva quantia no sigui superior a 90 euros
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals…
tribunal
Cristianisme
Dret
Dret canònic
Conjunt d’eclesiàstics que en nom del papa i dels bisbes administren justícia i pronuncien sentències en afers relacionats amb el dret canònic
.
Quant a la jurisdicció, hi ha tribunals diocesans , de primera instància, cadascun dels quals sota la jurisdicció del bisbe, que n'és el jutge, bé que en delega les funcions al provisor Hom pot apellar als tribunals metropolitans o ordinaris de segona instància, sota la jurisdicció dels arquebisbes A l’Estat espanyol hi ha el tribunal de la Rota de la Nunciatura, a Madrid, que coneix de les apellacions de les sentències de les diòcesis de l’Estat espanyol Finalment, hi ha el tribunal apostòlic , integrat per la Penitencieria Apostòlica, el tribunal de la Rota Romana…
Tribunal de Corts
Dret
Antic òrgan suprem de la justícia penal a les valls d’Andorra.
Era constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apellacions, que actuaven de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors , dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci Les sentències sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenien caràcter definitiu i no admetien recurs Des de l’aprovació de la Constitució del 1993, el poder judicial andorrà és exercit pels batlles primera instància, pel Tribunal de Batlles, pel Tribunal de Corts penal i pel Tribunal Superior de…
jutge de districte
Dret
Jutge que en un municipi o en un sector d’aquest exerceix en els afers civils de quantitat fins a 500.000 pessetes i en actes de conciliació, a més d’ocupar-se del registre civil.
En jurisdicció penal s’ocupa de les faltes i de substituir el jutge de primera instància i instrucció, si no n'hi ha o és absent
Tribunal General
Dret
Òrgan jurisdiccional col·legial de la Unió Europea integrat dins el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Establert el 25 de setembre de 1951, els jutges del Tribunal General dos per estat membre són nomenats de comú acord pels governs dels estats membres de la UE per un període de sis anys renovables entre personalitats del món jurídic de reconeguda competència i plenes garanties d’imparcialitat El Tribunal General és competent per conèixer en primera instància dels recursos contemplats en els articles 263, 265, 268, 270 i 272 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, amb l’excepció dels recursos que s’atribueixin als tribunals especialitzats en el si del Tribunal de Justícia…
presídium
Política
Dret
Als països germànics, òrgan de presidència o de direcció del parlament, de l’administració pública, etc.
En la Confederació Germànica fou la més alta instància política personificada per l’emperador d’Àustria 1815-66 i, després, pel d’Alemanya 1871-1918 A la República Federal d’Alemanya és l’òrgan directiu del parlament, amb especials funcions judicials