Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
arbitri judicial
Dret
Facultat que la llei dóna al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.
Així, les lleis autoritzen els jutges perquè moderin els efectes excessius que es podrien derivar, en certs casos, de l’aplicació de les normes contractuals estrictes, de la mateixa manera que deixen al seu criteri la valoració de les proves, la fixació de la quantia dels danys, el grau de la pena dins uns límits obligats, etc
compulsió
Dret
Mitjà d’execució forçosa.
Utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació, en els casos en què la llei expressament ho autoritzi i sempre tenint present els límits que imposen els drets i llibertats fonamentals garantits per la constitució
antinòmia
Dret
Contradicció real o aparent entre dues lleis o entre dos preceptes d’una mateixa llei.
Les antinòmies legals es resolen per mitjà de la conciliació sistemàtica, bo i assignant un objecte especial a cadascun dels texts contradictoris i fixant els límits de llur aplicació Però quan la contradicció és absolutament irreductible, l’intèrpret ha de considerar no escrit, entre les disposicions o preceptes antagònics, aquell que representa una desviació dels principis generals que informen el sistema jurídic de què es tracta, o bé els ha de considerar anullats recíprocament i qualificar la situació esdevinguda com un cas de llacuna legal
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…
dret transitori
Dret
Normes o disposicions transitòries creades amb la finalitat de determinar els límits temporals de les lleis, antiga i nova, concurrents, quan es produeix un canvi legislatiu.
En el dret espanyol les disposicions de dret transitori s’inspiren generalment en el principi d’irretroactivitat, o sigui que la nova llei només regula els efectes que es produeixen després de la seva entrada en vigor, bé que les excepcions a aquesta regla no deixen d’ésser nombroses La Compilació del dret civil especial de Catalunya fa seu el dret transitori del Codi Civil espanyol
contracte
Dret
Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial.
Els seus elements essencials són el consentiment, l’objecte i la causa i, en determinats casos, la capacitat i la forma en són elements accidentals la condició, el termini i el mode El contracte obliga a allò que les parts contractants han assenyalat, bé que actualment la intervenció de l’estat ha limitat l’autonomia de la voluntat establint determinades figures jurídiques, com el contracte d’adhesió , en què les condicions de la reglamentació són obra d’una sola de les parts assegurances, transports, el contracte normat , en què les parts han de fixar llurs condicions dins els límits fixats…
interpretació de les lleis
Dret
Acció d’interpretar el sentit de les normes jurídiques en llur aplicació a un cas concret.
Hom en diu autèntica quan és feta pel mateix legislador, doctrinal quan es fonamenta en l’opinió dels jurisconsults i usual quan es basa en la jurisprudència dels tribunals A la cort de Montsó del 1289 fou prohibit d’interpretar les constitucions de Catalunya i fou decidit que, en el cas que fos necessari algun aclariment, el farien el rei amb un consell de rics-homes, ciutadans i cavallers, assessorats per juristes A la cort de Girona del 1321, el consell d’interpretació fou ampliat amb quatre prelats Això es referia més pròpiament a l’aclariment de llei o interpretació autèntica, però no a…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
anivellament fiscal
Dret
Redistribució de recursos derivats de l’extracció impositiva entre diferents instàncies de govern.
En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de…