Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
jutge de menors | jutgessa de menors
Dret
Jutge amb jurisdicció a tota una província i que exerceix les funcions reformadores establertes en la llei per als menors d’edat sotmesos en conductes tipificades de delicte a falta.
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…
tribunal tutelar de menors
Dret
Dret civil
Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d'edat
.
La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de Catalunya-Aragó el…
llicència paterna
Dret
Llicència que necessiten els menors per a celebrar determinats actes jurídics.
pupil·laritat
Dret
L’edat que precedeix la pubertat.
Originàriament, en el dret romà, edat dels menors de 14 anys, considerats pupils pupil a efectes legals
infància
Psicologia
Dret
Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència i que sol dividir-se en primera infància i segona infància, separades ambdues per l’aparició de les segones dents.
La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu caracterització qualitativa de la infància, o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal psicologia diferencial per raó de l’edat A banda d’altres aportacions A Ferrière, E Claparède, E Kirkpatrick, JP …
legislació social
Economia
Dret
Dret del treball
Conjunt de normes de caràcter estatal o sectorial per a tutelar la integritat dels drets adquirits dels treballadors i per a promoure llur elevació econòmica i social.
A nivell internacional hi ha la instància de l'Organització Internacional del Treball Comprèn l'assegurança social, la normativa administrativa del treball treball de les dones i dels menors, horari de treball, higiene del treball, vacances, repòs setmanal, etc i l'assistència social
magistrat | magistrada
Dret
Funcionari de l’administració de justícia de l’Estat espanyol.
Essent part integrant del poder judicial, administra justícia a l’audiència nacional, als tribunals superiors de justícia, a les audiències territorials i provincials o en els jutjats de primera instància i instrucció, del contenciós administratiu, del social, de menors i de vigilància penitenciària tal com ho indica la llei
Ramon Albó i Martí
Ramon Albó i Martí
© Fototeca.cat
Sociologia
Dret
Sociòleg i advocat, germà de Francesc Albó i Martí.
Fou diputat a Corts 1908, president del tribunal tutelar de menors i director general de presons Treballà per al progrés del sistema penitenciari i per a la rehabilitació dels infants delinqüents Dirigí la revista Aurora Social 1907-08, des de la qual defensà un sindicalisme Publicà diversos estudis sobre les qüestions esmentades
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient