Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
jurisdicció especial
Dret
Jurisdicció que es troba fora del camp de la jurisdicció ordinària.
Actualment l’única jurisdicció especial és la militar, en els seus rams de terra, mar i aire, que disposa de jutjats militars, permanents i eventuals, auditories i tribunal suprem de justícia militar cal destacar que corresponen a la jurisdicció de marina moltes matèries no estrictament militars, com és ara el contraban de platges, la concessió d’establiments de banys, els conflictes i accidents en ports i costes, etc Impròpiament hom pot considerar com a jurisdicció especial l' eclesiàstica , privativa en qüestions canòniques, causes beneficials i nullitats…
viàtic
Dret
Subvenció atorgada a militars quan viatgen per motius oficials i a presos en conducció ordinària.
jurisdicció privilegiada
Dret
Jurisdicció especial que s’exerceix per dret singular, o sia, per raó de les persones o els organismes afectats.
En són exemples les jurisdiccions consulars, militars, eclesiàstiques, d’hisenda, tribunal de comptes, o bé quan, sense moure's de l’ordinària, per raó del càrrec o de la representació que ostenten les persones de la competència per entendre de la qüestió, rau en un tribunal superior
acte il·lícit
Dret
Acte que viola un manament o una prohibició jurídica, per malícia o mala voluntat o simple negligència.
L’acte illícit comporta, com a mínim, una obligació general d’indemnitzar pel dany causat responsabilitat civil i, en determinats casos, provoca la imposició d’una pena responsabilitat penal Els actes illícits comesos per persones sotmeses a obligacions o reglaments especials militars, funcionaris, eclesiàstics, usuaris d’un servei públic, estudiants, etc poden, a més, comportar sancions pròpies d’adquestes obligacions i reglaments destitució, multa, expulsió, etc
suspensió d’hostilitats
Dret
Dret internacional
Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.
Quan és de caràcter local i momentani, hom l’anomena suspensió d’armes , i normalment és decidida pels caps militars d’ambdós bàndols Quan té un caràcter més llarg, bé que amb una durada limitada, és anomenada treva, i és decidida per un conveni entre els caps d’estat o llurs delegats La suspensió indefinida o per un temps llarg concret és anomenada armistici, i és concertada i ratificada pels caps d’estat A vegades l’armistici ja preveu la conclusió d’un tractat de pau
Joan Garrabou i Bigas
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…
ban
Història
Dret
Entre els hongaresos i els eslaus meridionals, governador d’un districte fronterer (dit banat); originàriament tenia atribucions civils i militars
.
Vicenç Mut i Armengol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Història
Cristianisme
Astronomia
Historiador, jurisconsult, enginyer, astrònom i escriptor.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lullià Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, i comptador Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Durant quaranta-set anys, desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del regne de Mallorca El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en el fossat…
, ,
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…