Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text que precedia la constitució francesa de l’any III (1795).
De to molt més moderat que les declaracions del 1789 i del 1793, responia a les noves circumstàncies que donaven la direcció de l’estat a l’alta burgesia La igualtat de tots els homes restava reduïda a igualtat davant la llei Hom repetí la definició de propietat del 1793 i n'hi afegí una de deures
Joan Barral i Pastor
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers
Manuel Barba i Roca
Agronomia
Dret
Advocat i agrònom.
De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals…
Ciril Amorós i Pastor
Història
Dret
Advocat i polític.
Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886
Manuel Gibert i Socis
Política
Dret
Advocat i polític..
Lluità durant la guerra del Francès, i estudià dret a Cervera Advocat rellevant, arribà a ser magistrat i secretari del ministeri de governació Militant del partit moderat, fou diputat i governador civil de Barcelona 1847-48 Fou, també, un dels fundadors del Liceo Filo-Dramático de Montesión 1837, antecedent del Conservatori Superior de Música del Liceu, i posteriorment contribuí a la construcció del Liceu, així com a la realització dels plànols de l’Eixample de Barcelona, on es féu aixecar una de les primeres cases
Francesc Permanyer i Tuyet
Literatura catalana
Dret
Política
Jurisconsult i escriptor.
Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa…
,
Bartomeu Amengual i Andreu
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Començà a escriure en “El Felanigense” Traslladat a Barcelona des de Palma, on havia estudiat el batxillerat, hi estudià dret tot escrivint a “La Vanguardia” 1889-95 i al “Diario de Barcelona” 1895-1905, mentre enviava cròniques a “La Almudaina” que feren un gran impacte a les Illes Collaborà, també, en múltiples publicacions “La Veu de Catalunya”, “The Daily Mail”, “Economia i Finances”, “Revue Économique Internationale”, etc Els seus principals articles han estat recollits en l’obra El optimismo que debemos tener 1924, i en el fullet La indústria de los forasteros 1903, amb…
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…