Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
frau
Dret
Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure’n un profit a costa de l’estat o d’altri.
Per ell mateix no constitueix cap delicte, però és part fonamental de molts estafa, alçament de béns, fallida fraudulenta, etc i és un agreujant genèric Amb la introducció del dret romà a Catalunya, que definia el frau com el fet d’obrar cobrint les aparences de la llei, però eludint-ne la voluntat, s’incorporà aquesta categoria jurídica les mateixes Constitucions de Catalunya tenen sovint per paraules inicials les de A foragitar fraus En el dret feudal català segles X-XV, frau era sinònim d' engan o engany Fins el 1960, que fou omesa per la Compilació del Dret Civil especial de…
divorci
Cristianisme
Dret
Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…
interpretació de les lleis
Dret
Acció d’interpretar el sentit de les normes jurídiques en llur aplicació a un cas concret.
Hom en diu autèntica quan és feta pel mateix legislador, doctrinal quan es fonamenta en l’opinió dels jurisconsults i usual quan es basa en la jurisprudència dels tribunals A la cort de Montsó del 1289 fou prohibit d’interpretar les constitucions de Catalunya i fou decidit que, en el cas que fos necessari algun aclariment, el farien el rei amb un consell de rics-homes, ciutadans i cavallers, assessorats per juristes A la cort de Girona del 1321, el consell d’interpretació fou ampliat amb quatre prelats Això es referia més pròpiament a l’aclariment de llei o interpretació autèntica, però no a…
Lluís d’Averçó
Literatura catalana
Dret
Escriptor i home de lleis.
Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…
,
clàusula ‘ad cautelam’
Dret
Fórmula establerta pel testador com a mesura de precaució per a indicar la no-validesa de cap altre testament posterior que no inclogui determinats senyals, signes o paraules.
Heretada del dret romà, constituïa una especialitat del dret sccessori català, però la compilació del dret civil de Catalunya del 1960 no la mantingué Actualment no és acceptada i s’entén com a no posada