Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
territorialitat de les lleis
Dret
Principi segons el qual la llei obliga tots els qui es troben en el territori de l’ens que l’ha dictada.
S'aplica, sobretot, amb relació a les lleis penals i d’ordre públic Només en són eximits persones, edificis i vaixells afectats per l'extraterritorialitat
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres
clàusula comminatòria
Dret
Fórmula que tendeix a estamordir els contraventors dels documents públics o privats.
Pot ésser espiritual o material les clàusules espirituals, anomenades també imprecacions o anatemes , tenen un origen eclesiàstic i foren molt usades fins al s XII els materials o clàusules penals clàusula penal són d’origen romà, fixen unes penes corporals o pecunàries i han perdurat fins als nostres dies
arrest major
Dret
Dret penal
Pena de reclusió, aplicable per la comissió de determinats delictes, que pot durar d’un mes i un dia a sis mesos.
La seva aplicació comporta certes penes accessòries i prescriu al cap de cinc anys El reu d’arrest pot beneficiar-se de la codemna condicional i, un cop aconseguida aquesta remissió o complerta la condemna, pot obtenir la rehabilitació i la cancellació dels antecedents penals al cap de dos anys
dret constitucional
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de normes que constitueixen l’estat i en regulen els trets fonamentals.
En delimiten els elements constitutius població, territori i poder públic estatal i regulen l’organització i funcionament dels òrgans superiors forma de govern, les relacions generals excloses les penals, laborals i financeres i tributàries entre aquests òrgans i els ciutadans forma d’estat i la distribució territorial del poder estructura territorial de l’estat
domicili
Dret
Lloc de residència habitual d’una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets i, en general, per a la seva localització jurídica.
El domicili és generalment voluntari, o sigui, és establert per la persona segons la seva voluntat és legal quan és determinat per la llei dona casada, menor, etc La inviolabilitat del domicili constitueix un dret i una garantia de la persona Els codis penals de la majoria d’estats han establert figures delictuoses encaminades a protegir aquest dret
codi penal
Dret
Dret penal
Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes.
La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat…
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…
analogia
Dret
Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos no prevists anàlegs o semblants amb identitat de raó.
El seu fonament és el principi segons el qual a fets iguals correspon igual regulació, és a dir, a igual raó, igual disposició L’aplicació de l’analogia en el camp del dret ofereix dificultats, car, bé que pot servir útilment per a completar el sistema de normes legals, també pot servir per a introduir l’arbitrarietat i l’abús, en especial per obra dels jutges, principals aplicadors de l’analogia En el dret civil l’analogia és fàcilment admesa, i en casos concrets, com per exemple en la llei espanyola d’arrendaments urbans, hom fa una crida expressa a l’aplicació per analogia En el dret penal…
Antoni Borrell i Soler
Dret
Advocat i jurista.
Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió S'orientà, primerament, cap a les matèries penals El delito de infanticidio , 1894, tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis…