Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
jutge ordinari
Dret
Història del dret català
Jutge que tenia el caràcter de permanent dins una demarcació o organisme així reial com baronial.
Tenia a càrrec seu la funció de jutjar afers o qüestions civils en matèria criminal actuava com a assessor del batlle, que seguia i sentenciava la causa En casos d’apellació d’una sentència, amb l’excepció del consolat de mar, que tenia el seu jutge d’apellacions, el monarca, el veguer o els barons elegien com a jutge especial d’apellació per a aquell cas concret un altre jurista, independentment de les causes que podien anar en última instància al consell reial En alguns llocs, sobretot en els baronials, el jutge ordinari era assessor dels procuradors o governadors generals,…
cort d’apel·lació
Història
Dret
A França, a Itàlia i a d’altres estats europeus, des de la Revolució Francesa, jurisdicció encarregada de jutjar en apel·lació els afers sentenciats a primera instància per un tribunal de rang inferior.
Les corts d’apellació són instituïdes als caps dels diferents districtes o regions judicials el departament dels Pirineus Orientals és comprès dins la jurisdicció de la cort d’apellació de Montpeller Una cort d’apellació, segons el model francès, fou instaurada al Principat de Catalunya el 1810 pel governador napoleònic Maurice Mathieu, a fi de supervisar les decisions dels altres tribunals, a petició de la part interessada Era format per un president el primer en fou Tomàs de Puig, un vicepresident president, al seu torn, de la sala o cambra de justícia criminal , formada fins la cort d’…
Guillem Vidal i Andreu
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears Redactor,…
jurament de comptes
Dret
Procediment sumaríssim establert a favor dels procuradors de tribunals i advocats per a exigir del client els drets i honoraris i les bestretes ocasionades en un plet.
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…
compte jurat
Dret
Compte que efectuen els advocats i procuradors, dins el procediment de constrenyiment o destret i fent expressió de la quantitat a la qual tenen dret, en el cas que llur client no satisfaci els honoraris deguts.
procurador d’ofici
Dret
Persona, designada per torn i nomenada pel col·legi de procuradors, encarregada de representar, en els judicis civils, els litigants que han obtingut o simplement sol·licitat el reconeixement del dret de justícia gratuïta i, en les causes criminals, els querellants que han obtingut o sol·licitat el reconeixement d’igual dret o els processats o encartats que no han utilitzat el dret a designar procurador.