Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana
Dret
Llei orgànica 4/2015 que regula l’ordre públic i la prevenció de delictes a l’Estat espanyol.
Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades…
residència
Dret
Dret canònic
Obligació que té el clergue d’estar-se habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix (una parròquia, prop d’una església on radica la comunitat canonical o un benefici o la cúria romana per als cardenals que no són bisbes).
La residència pot ésser material i passiva, quan consisteix en la sola presència del beneficiat al lloc del benefici, o activa i formal, quan s’hi afegeix l’execució o compliment del propi ofici El Dret Canònic precisa per a cada grau i estament eclesiàstic l’obligació de residir i les sancions o penalitats en cas d’incompliment
acte il·lícit
Dret
Acte que viola un manament o una prohibició jurídica, per malícia o mala voluntat o simple negligència.
L’acte illícit comporta, com a mínim, una obligació general d’indemnitzar pel dany causat responsabilitat civil i, en determinats casos, provoca la imposició d’una pena responsabilitat penal Els actes illícits comesos per persones sotmeses a obligacions o reglaments especials militars, funcionaris, eclesiàstics, usuaris d’un servei públic, estudiants, etc poden, a més, comportar sancions pròpies d’adquestes obligacions i reglaments destitució, multa, expulsió, etc
Tribunal Català de Defensa de la Competència
Dret
Organisme autònom de caràcter administratiu creat per decret 222/2002, en exercici de les competències executives de la Generalitat de Catalunya, que té per missió garantir la defensa de la competència en el territori de Catalunya.
A aquest efecte, li correspon, amb coordinació amb les competències de l’estat, efectuar requeriments i imposar sancions per conductes contràries al dret de la competència i instruir les autoritzacions previstes a la llei estatal de defensa de la competència El Tribunal Català de Defensa de la Competència es troba integrat per un president i sis vocals nomenats pel govern a proposta del conseller d’economia i finances entre juristes, economistes i professionals de reconegut prestigi per un període de cinc anys renovable una vegada pel mateix període de temps El 2009 fou integrat…
Maria Soteras i Maurí
Dret
Advocada.
Filla de l’arquitecte Salvador Soteras , fou la primera dona a llicenciar-se en dret per la Universitat de Barcelona setembre del 1927 i la primera advocada collegiada de l’Estat espanyol Posteriorment es doctorà per la Universitat Complutense de Madrid Establí un despatx a Barcelona amb el també advocat i regidor d’ERC Antoni Vilalta , amb qui es casà el maig del 1931 El 1936, poc després d’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, emigrà amb la seva família a Brusselles El 1939 passà a Mèxic, on visqué fins a la mort Amb la victòria franquista, fou expedientada, multada i inhabilitada en…
directiva
Dret
Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació.
Les directives estableixen els objectius que han de complir els estats membres, i cedeixen a aquests els mitjans legislatius per a aconseguir-les Poden estar destinades a la totalitat o a alguns dels estats membres, i s’apliquen sobretot per a coordinar les polítiques i les lleis dels estats membres, molt especialment amb temes relacionats amb el mercat únic Entre altres requisits, les directives fixen terminis per a la seva transposició en la legislació de cada estat membre que hi estigui involucrat, d’acord amb els seus condicionaments i peculiaritats En cas d’incompliment, la legislació…
memòria històrica
Història
Dret
Mesures de foment del coneixement del passat i de reconeixement d’aquelles persones que durant la Guerra Civil Espanyola o la dictadura franquista patiren actes injustos per motius polítics, ideològics o religiosos.
Àmbit estatal Entre d’altres, patiren la pèrdua de la vida o de la llibertat amb condemnes de presó, treballs forçats, internaments en camps de concentració, deportacions o exili orquestrats en la seva major part pel franquisme en la causa general Tot i les diverses iniciatives dutes a terme des del 1978 tant pels poders públics com per la societat civil, no fou fins el 2007 que les Corts Espanyoles aprovaren una llei 52/2007, de 26 de desembre que comprenia les polítiques públiques dirigides a promoure el coneixement històric, una proclamació general del caràcter injust de totes les…
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…
matrimoni
Primera plana del tercer llibre de matrimonis de la parròquia Ciutadella (1690) que representa unes noces a la darreria del segle XVII
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera unívoca arreu A…