Resultats de la cerca

En el procés de reforma de la legislació mercantil espanyola la renovació del dret de societats de responsabilitat limitada es presenta com una necessitat objectiva i urgent La reforma és conseqüència obligada del nou règim jurídic de les societats anònimes, introduït per la llei de 25 de juliol de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Unió Europea en matèria de societats La nova llei que regula aquestes societats és de 23 de març de 1995 i es fonamenta en diversos postulats, un dels quals és la flexibilitat del règim jurídic, a fi i efecte que l’…

Després de cursar estudis eclesiàstics es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1882 Fou cap del partit republicà de Menorca separat tanmateix de la política activa abans del 1931, no deixà d’influir a través de les seves collaboracions en el diari maonès “La Voz de Menorca” fins el 1936 Soci fundador de l’Ateneu de Maó 1905, hi tingué càrrecs directius Collaborà en la “Revista Jurídica de Cataluña” 1920-25, en la “Revista General de Legislación y Jurisprudencia” 1925-36 i en el “Boletín de la Reforma Agraria” 1933 Com a estudiós del folklore menorquí collaborà en l’…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador i membre de la junta directiva d’ Òmnium Cultural 1967-77, i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana 1975-77 Formà part de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana Diputat del Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya , fou conseller de Justícia 1982-86 i 1988-91 i de Governació 1986-88 de la Generalitat Impulsà la modernització del dret…

L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom , esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València, on s’…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1968, cursà també la carrera de periodisme Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp del dret de família Durant el franquisme defensà, entre altres presos polítics, Salvador Puig Antich i Juan Paredes Manot,  Txiki , juntament amb el seu marit, l’advocat Marc Palmés Posteriorment, s’ha distingit en la lluita pels drets de la dona i per la igualtat de gènere, i ha representat multitud de víctimes en casos de violacions i en processos contra maltractaments, agressions o avortaments Se significà en aquest camp en el cas contra l’…

Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…

Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima   SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin els socis…