Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
conflicte de competència
Dret
Situació jurídica produÏda quan dos organismes es consideren competents per a conèixer d’un afer o, a la inversa, aprecien que no tenen atribucions per a pronunciar-s’hi.
Pot ésser territorial, entre òrgans amb igual competència però amb diferent circumscripció, o jeràrquica, quan es discuteix la preferència entre òrgans superiors i inferiors
magistrat | magistrada
Dret
Funcionari de l’administració de justícia de l’Estat espanyol.
Essent part integrant del poder judicial, administra justícia a l’audiència nacional, als tribunals superiors de justícia, a les audiències territorials i provincials o en els jutjats de primera instància i instrucció, del contenciós administratiu, del social, de menors i de vigilància penitenciària tal com ho indica la llei
dret constitucional
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de normes que constitueixen l’estat i en regulen els trets fonamentals.
En delimiten els elements constitutius població, territori i poder públic estatal i regulen l’organització i funcionament dels òrgans superiors forma de govern, les relacions generals excloses les penals, laborals i financeres i tributàries entre aquests òrgans i els ciutadans forma d’estat i la distribució territorial del poder estructura territorial de l’estat
impost sobre el patrimoni
Dret
Impost aplicat sobre persones individuals i que no en grava els ingressos ni les transaccions, sinó el seu patrimoni.
Hom en fixa l’import a partir del càlcul del valor dels béns de les persones físiques subjectes a aquest tribut Per als seus partidaris, contribueix a la redistribució de la riquesa, mentre que els contraris argumenten que afavoreix l’evasió de capitals A l’Estat espanyol fou suprimit al gener del 2008 i reintroduït al setembre del 2011 per als contribuents amb béns superiors al milió d’euros
dret natural
Dret
Conjunt de principis jurídics teòricament superiors al dret positiu, als quals aquest s’ha d’acomodar.
Els defensors del dret natural el qualifiquen com a sistema de valors amb dues característiques principals la universalitat i la immutabilitat Fonamentat en la natura de l’home, considerada en ella mateixa i en les seves relacions amb l’ordre universal de les coses, a la pràctica el dret natural apareix, i es desenvolupà històricament, com la cobertora ideològica justificadora d’un cert ordre jurídic i d’una organització social determinada
Maria Soteras i Maurí
Dret
Advocada.
Filla de l’arquitecte Salvador Soteras , fou la primera dona a llicenciar-se en dret per la Universitat de Barcelona setembre del 1927 i la primera advocada collegiada de l’Estat espanyol Posteriorment es doctorà per la Universitat Complutense de Madrid Establí un despatx a Barcelona amb el també advocat i regidor d’ERC Antoni Vilalta , amb qui es casà el maig del 1931 El 1936, poc després d’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, emigrà amb la seva família a Brusselles El 1939 passà a Mèxic, on visqué fins a la mort Amb la victòria franquista, fou expedientada, multada i inhabilitada en…
clàusula preservativa
Dret
Declaració que serà acomplida la disposició del document sempre que quedin salvaguardats els interessos superiors que s’hi especifiquen.
Aquest tipus de clàusula és característic de les societats feudals o senyorials
jurisprudència
Dret
Conjunt de les sentències dictades pel tribunal suprem, els tribunals superiors de justícia, el tribunal constitucional o per un tribunal internacional.
dret anglès
Dret
Dret que hom aplica a Anglaterra i al País de Gal·les, i que ha determinat les línies mestres del sistema jurídic anglosaxó en vigor a la majoria de territoris que, en un moment o altre, han estat sota el domini anglès.
El seu origen cal situar-lo a la conquesta d’Anglaterra pel normands Foren creats, aleshores, els tribunals Courts reials que, a través de llur jurisprudència, elaboraren el conjunt de normes jurídiques conegudes per common law , en clara oposició respecte dels costums locals aplicats per les jurisdiccions tradicionals que durant un temps es mantingueren Els tribunals reials, en decidir segons procediments més moderns i amb possibilitats superiors i de més eficàcia per a executar llurs decisions, anaren guanyant terreny El Segon Estatut de Westminster del 1285 fou un intent…
forma d’estat
Dret
Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l’estat i els ciutadans.
Giren al voltant de tres variables la submissió o no de l’aparell estatal al dret com a mecanisme per a assegurar el respecte a un àmbit d’activitats personals i socials lliures d’ingerència estatal la participació o no del poble en la gestió i el control del poder públic estatal i la intervenció o no de l’estat en l’ordre econòmic i social amb l’objectiu o no de garantir unes condicions de vida mínimes per a tots els ciutadans