Resultats de la cerca

Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc

Fou un destacat civilista i professor a les universitats de Pavia, Gènova, Perusa i el Sacro Cuore de Milà Entre les seves obres destaca Istituzioni di diritto civile segona edició, 1921, obra breu però modèlica pel seu valor didàctic i el seu rigor científic

Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vicedegà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937 Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff

Estudià a Göttingen i va haver d’exiliar-se per la seva participació en l’aixecament d’aquesta ciutat Professor de les universitats de Brusselles, Frankfurt i Leipzig, fou un entusiasta krausista i, gràcies a la seva estada a París i a Brusselles, difongué el krausisme a França, d’on passà a la península Ibèrica La seva obra Cours de Droit naturel 1837 fou traduïda al castellà 1841 per Ruperto Navarro García, amic de Sanz del Río, el qual fou deixeble d’Ahrens a Brusselles el 1843 i el 1844

Féu els seus estudis a les universitats de Pavia i Bolonya Fou professor de dret civil a Avinyó 1518 —on inicià les bases d’un nou mètode d’ensenyament del dret, que trasbalsà els esquemes tradicionals de l’escola dels glossadors—, a Bourges —on del 1529 al 1533 ocupà una càtedra que li atorgà Francesc I de França—, a Pavia 1533, a Bolonya i a Ferrara El 1522 havia aparegut la seva gran obra, Emblematum libellus, aplec de sentències morals en dístics llatins Destacà per l’ús del mètode històric i lingüístic en l’estudi del dret romà

Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya el 1982 El 2004 fou…

Estudià dret a les universitats de Lleida i de Barcelona Ingressà a la carrera judicial l’any 1987, en la qual ha exercit sempre a Catalunya La seva primera destinació fou a l’Hospitalet de Llobregat El 1993 ingressà a l’Audiència de Barcelona i en fou nomenat president de la secció sisena Membre de l’associació Jutges per la Democràcia, l’octubre del 2010 el Consell General del Poder Judicial el designà president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en substitució de Maria Eugènia Alegret , càrrec que exercí fins el gener del 2016, quan fou substituït per Jesús María…

Derivat del dret romà, que fou vigent, d’una manera general, d’ençà de Caracalla a totes les Gàllies, l’actual dret francès fou molt influït pel dret dels pobles germànics sobretot pel dels francs Abans de la recepció del dret romanista al s XIII ja s’havia produït la divisió entre la zona nord, de dret consuetudinari, més germànic i feudal, on el dret romà només era utilitzat com a supletori, i la zona sud Occitània, amb un dret escrit i molt romanitzat per influència de les universitats de Montpeller i de Tolosa Llenguadoc La Revolució del 1789 posà fi als drets de les…

Catedràtic de dret administratiu de les universitats de Múrcia 1945 i de Saragossa 1953 i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo 1947, La esencia del proceso 1947, Derecho administrativo 1949 i Actos administrativos 1950 La…

Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867 Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87 Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des del 1890 fins a la seva…