Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
voluntat de l’estat
Dret
Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
La referència comuna de totes les normes legals a la voluntat de l’estat és el que fa que les lleis es concebin com un tot unitari i harmònic Qualsevol dret positiu, sigui consuetudinari, institucional, jurisprudencial, legislatiu o contractual, té força de llei en tant que es pot referir a aquesta voluntat, la qual és l’única font formal de les normes jurídiques positives vigents Qualsevol norma positiva, independentment del seu origen efectiu, constitueix dret vigent en la mesura que és aplicada i imposada pels organismes de l’estat Així, les clàusules d’un contracte, els estatuts d’una…
verificació de poders
Política
Dret
Dret constitucional
Dret internacional
Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc, amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la…
consentiment
Dret
Acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat, respecte a un acte extern, propi o estrany.
És element principal del contracte juntament amb la capacitat, l’objecte i la causa Hi ha dos tipus de consentiment exprés, quan és manifestat per escrit, de paraula o d’una altra forma inequívoca, i tàcit , quan hom el pressuposa a partir d’una sèrie de fets El consentiment no té validesa quan hi ha vicis interns o limitacions legals minoritat, estat civil, etc, o bé vicis externs que limiten la llibertat o la consciència violència o intimidació, error i dol En dret canònic és absolutament indispensable per a la validesa del matrimoni el consentiment lliure i mutu…
nul | nul·la
signatura
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Dret
Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d’un punt de…
passaport

Passaport xinès
cphoto - Fotolia.com
Dret
Llicència i document d’identitat personal, lliurat per l’administració de l’estat o, en certs casos, per organitzacions internacionals, que faculta per a viatjar per determinats països.
Generalment té una validesa temporal, passada la qual ha d’ésser renovat, i de vegades és limitat a alguns països concrets
rebus sic stantibus
Dret
Locució que significa ‘estant així les coses’.
Hom la utilitza com una clàusula jurídica, normalment tàcita, en contractes d’execució continuada o diferida i, sobretot, en els tractats de dret internacional, que dóna validesa illimitada a l’acord mentre les circumstàncies no es modifiquin
forma
Dret
Manera que cal emprar per a exterioritzar o materialitzar un acte, un negoci, una norma jurídica, etc, amb exclusió de totes les altres possibles.
Constitueix una exigència que cal complir de tal manera que, en certs casos, la seva validesa depèn de la seva observança forma essencial o ad solemnitatem o fins i tot la mateixa existència d’un dret forma constitutiva
efecte
Dret
Conseqüència a la qual hom atribueix un valor jurídic.
És irrellevant que provingui d’un acte o d’un fet jurídic, car les nocions de validesa i d’efecte jurídics no van sempre juntes Un acte pot ésser vàlid però sense cap efecte um matrimoni sense consumar, i pot esdevenir-se al contrari cas del matrimoni nul respecte als fills haguts