Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
domicili
Dret
Lloc de residència habitual d’una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets i, en general, per a la seva localització jurídica.
El domicili és generalment voluntari, o sigui, és establert per la persona segons la seva voluntat és legal quan és determinat per la llei dona casada, menor, etc La inviolabilitat del domicili constitueix un dret i una garantia de la persona Els codis penals de la majoria d’estats han establert figures delictuoses encaminades a protegir aquest dret
voluntariat
Dret
Fet de treballar com a voluntari en un treball social concret.
El 17 de gener de 1996 s’aprovà la llei del voluntariat, que té per objecte promoure i facilitar la participació solidària dels ciutadans en actuacions de voluntariat dins del si d’organitzacions sense ànim de lucre públiques o privades Aquestes situacions de voluntariat comprenen activitats d’interès general com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres Les activitats han d’ésser desenvolupades per persones físiques i no s’han de realitzar en virtut d’una relació…
sanció econòmica
Dret
Sanció que generalment implica el pagament d’una determinada quantitat de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’administració, com a conseqüència de l’incompliment de les condicions exigibles a determinats productes o serveis.
La denúncia d’adulteracions en els productes ha estat una de les més fermes actuacions empreses per la societat de defensa dels consumidors Quan respon a l’incompliment voluntari de certes obligacions contractuals la pena es tradueix en una retenció o disminució dels drets a percebre Aquest és el cas de la sanció econòmica als treballadors per falta voluntària al treball En l’àmbit de les transaccions internacionals són susceptibles de la sanció econòmica aquelles pràctiques considerades com a competència deslleial, com el dumping, etc
mutualitat
Dret
Associació, generalment voluntària, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs.
Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o…
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre…
acte jurídic
Dret
Acte previ al negoci jurídic i que consisteix, en el comportament humà, en el fet jurídic
que produeix efectes jurídics sempre que el comportament sigui voluntari.
matrimoni
Primera plana del tercer llibre de matrimonis de la parròquia Ciutadella (1690) que representa unes noces a la darreria del segle XVII
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera unívoca arreu A…