Resultats de la cerca

Té el precedent en els antics miñones i miqueletes de l’administració foral El 1982 entrà en operació la primera promoció, dedicada a la protecció d’institucions i càrrecs del govern autònom Posteriorment, el cos anà ampliant les seves competències, coordinadament amb la retirada dels cossos de seguretat de l’Estat fins el 1995, que assumí totes les atribucions en matèria d’ordre públic i acabà el seu desplegament a tot el País Basc Des d’aleshores el cos ha tingut una participació important en la lluita antiterrorista, i els seus membres ertzainak foren sovint víctimes dels…

Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern absolutista…

Les normes d’organització determinen les competències i els principis de relació entre els diferents òrgans

A diferència de l’autonomia política, no comporta la possibilitat de dictar normes amb rang de llei, però sí la potestat reglamentària i la funció executiva en l’àmbit de les competències prèviament determinades per la llei És una forma de descentralització

Aquesta figura jurídica apareix per primera vegada a la Constitució del 1978 i el seu primer antecedent en dret comparat és l'ombudsman, a Suècia, país on es creà aquesta institució Les seves competències més destacables són suggerir modificacions legislatives i de criteris d’actes que emanin de l’administració, formular advertiments sobre els deures dels funcionaris i interposar recursos d’inconstitucionalitat i empara

Té les competències que corresponen a un alcalde, limitades al territori de l’entitat local menor, i en especial les següents presidir la junta o assemblea veïnal, fer-ne complir els acords, aplicar el pressupost i donar-ne compte, tenir cura de la conservació dels camins rurals i de les fonts públiques, controlar els serveis de subsistències i de policia municipal, i auxiliar l’alcalde de municipi corresponent en el manteniment de l’ordre públic

A l’Estat espanyol hi ha el ministeri de sanitat i consum, que s’encarrega del manteniment de la sanitat interior o civil mitjançant l’organització tècnica, consultiva i inspectora de les professions sanitàries i l’actuació d’una política sanitària amb vista a evitar epidèmies i malalties contagioses Manté també serveis anàlegs a les fronteres sanitat exterior i als ports sanitat marítima La Generalitat de Catalunya se n'encarregà per mitjà de la conselleria de Sanitat i Assistència Social, però, des del 1980, i com a conseqüència dels traspassos de competències del govern…

Als països occidentals i els que han rebut llur influència existeixen, normalment, tres grups de persones i òrgans públics l’administració central, l’administració local, i l’administració institucional, a les quals hom pot afegir, en els estats federals o en aquells on existeixen regions autònomes, l’administració autonòmica o similars El conjunt d’aquestes administracions integra, per mitjà de vinculacions jurídiques més o menys intenses segons els països i les tendències polítiques, l’administració pública, i els fins d’interès general són acomplerts per una administració o una altra…

La carta orgànica no pot pas modificar les característiques especials del règim general nomenament d’alcalde i regidors, competències i fins municipals, règim de funcionaris, relacions amb l’estat, etc, sinó només aspectes secundaris nombre de regidors, instauració de comissió permanent o sistema de gerència, i d’altres, i la carta econòmica només pot crear noves exaccions llevat de les suprimides legalment, invertir llur ordre de preferència, modificar el sistema de cobrament i altres aspectes Madrid des del 1963 i Barcelona des del 1960 no tenen pròpiament un règim especial de…

Llur nombre depèn de les necessitats del moment i els titulars són nomenats pel consell executiu de la Generalitat a proposta del conseller, cap del departament respectiu