Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
conseller | consellera
Reunió de consellers de la Generalitat, presidida per Francesc Macià (15-IV-1931)
© Fototeca.cat
Dret administratiu
Membre de determinats organismes de govern territorial catalans.
com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del País Valencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Vall d'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres
conseller delegat
Economia
Dret administratiu
Dret mercantil
Membre d’un consell d’administració al qual són delegades de forma permanent algunes de les seves funcions.
conselleria
Dret administratiu
Cadascun dels departaments del govern autonòmic sota la direcció d’un conseller.
A Catalunya, des de l’any 1936, hom empra preferentment el terme departament, bé que la designació primitiva reaparegué durant la Generalitat provisional presidida per JTarradellas 1977-80
direcció general
Dret administratiu
Centre de direcció de les diferents competències en què es distribueixen les de cada departament a la Generalitat de Catalunya.
Llur nombre depèn de les necessitats del moment i els titulars són nomenats pel consell executiu de la Generalitat a proposta del conseller, cap del departament respectiu
Landelino Lavilla Alsina

Landelino Lavilla (9 de març de 1982)
Congrés dels Diputats
Història
Política
Dret administratiu
Polític i jurista.
Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan ocupava aquest…
conselleria de Sanitat i Assistència Social
Dret administratiu
Departament creat per la Generalitat de Catalunya en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932.
El conseller de sanitat, JDencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya La llei, aprovada per l’abril del 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i…
sanitat
Dret administratiu
Conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública.
A l’Estat espanyol hi ha el ministeri de sanitat i consum, que s’encarrega del manteniment de la sanitat interior o civil mitjançant l’organització tècnica, consultiva i inspectora de les professions sanitàries i l’actuació d’una política sanitària amb vista a evitar epidèmies i malalties contagioses Manté també serveis anàlegs a les fronteres sanitat exterior i als ports sanitat marítima La Generalitat de Catalunya se n'encarregà per mitjà de la conselleria de Sanitat i Assistència Social, però, des del 1980, i com a conseqüència dels traspassos de competències del govern estatal, l’…
departament
Dret administratiu
Cadascuna de les parts de l’administració de la Generalitat de Catalunya que té com a finalitat la direcció d’unes funcions més o menys homogènies i, com a autoritat superior, el conseller.
Llur nombre ha evolucionat en funció de les necessitats del moment en depenen la secretaria general, les direccions generals i les oficines tècniques, comissions, juntes, etc Aquesta designació desplaçà 1936 la primitiva de conselleria, llevat del període de la Generalitat provisional 1977-80
policia
Militar
Dret administratiu
Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments.
Coneguda en la majoria de societats des de l’antigor, ha respost als principis morals del poder que l’ha organitzada, participant de la seva ideologia Per això, hom considera que, dintre un estat just, té el deure de garantir les llibertats i els drets individuals i collectius, i només, amb vista a aquest fi, pot exercir les coaccions imprescindibles Les seves funcions, hom sol considerar-les distribuïdes en tres branques policia administrativa , encarregada de fer complir les lleis i els reglaments dels serveis públics policia portuària, sanitària, militar, etc, policia de seguretat , amb…