Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
expulsió
Dret administratiu
Dret internacional
Mesura administrativa consistent a obligar a sortir del territori estatal un estranger com a conseqüència de considerar la seva conducta socialment perillosa, pertorbadora de l’ordre públic o contraventora de les disposicions administratives sobre estrangers, sense arribar a ésser delictiva.
L’expulsió d’un agent diplomàtic acreditat exigeix la prèvia declaració de persona non grata En situacions de guerra, l’expulsió ha estat utilitzada en forma collectiva, com a mesura de precaució, respecte als súbdits de l’estat amb el qual hom està en guerra
arbitri
Dret administratiu
Exacció, normalment municipal, que tècnicament no té finalitat recaptadora, sinó la d’intentar modificar la conducta de l’obligat al pagament per a adequar-la als interessos generals.
Per tant, és una mesura de foment administratiu Així, l’arbitri sobre solars sense edificar és instituït per a incitar a construir l’arbitri sobre begudes alcohòliques, per a restringir-ne el consum, etc
publicitat
Economia
Sociologia
Dret administratiu
Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.
En l’empresa, la finalitat última de la publicitat és d’aconseguir un increment dels resultats i de les vendes, per mitjà d’una millora en la informació i les actituds del consumidor envers els seus productes Les principals decisions a prendre amb relació a la publicitat són el pressupost del que hom ha de despendre o invertir en publicitat el segment de la població al qual hom dirigeix el missatge publicitari el contingut d’aquest missatge els mitjans a través dels quals cal comunicar el missatge ràdio, televisió, diaris, etc la mesura de l’eficàcia de la publicitat feta, en…
concert econòmic
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, conveni entre el Ministeri de Finances i l’Administració de determinats territoris que gaudeixen d’un règim fiscal propi i diferenciat.
Segons la Constitució del 1978, tenen concert econòmic les Canàries per raó de llur insularitat, Ceuta i Melilla a causa de llur estatut especial i, per motius històrics, les comunitats autònomes del País Basc i Navarra En aquests dos darrers casos, el concert econòmic arrenca de la fi de les guerres carlines 1876, després de les quals l’Estat espanyol no estengué a les províncies de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra el règim fiscal ordinari prevalent a la resta de l’Estat, sinó que hi aplicà un règim 1878 amb molts elements del sistema foral anterior Segons els respectius estatuts d’…
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…
fidel
Dret administratiu
Persona encarregada de controlar el servei public de determinades operacions de mesura i els aparells amb els quals aquestes són fetes per tal que compleixin les condicions d’exactitud i de legalitat establertes per l’autoritat.
alcalde
Història
Dret administratiu
President de l’ ajuntament
i cap de l’administració municipal.
Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n'hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n'establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…
censura
Dret administratiu
Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc..
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del s VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…