Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
títol d’ordenació
Dret canònic
Garantia material de l’honesta subsistència d’un ordenand.
Pot ésser de benefici , si la garantia és un benefici, de patrimoni o de pensió , si la garantia és constituïda pels béns personals del clergue, de servei a la diòcesi , si en dona la garantia el bisbat propi, i de missió, de pobresa o de taula comuna o de la congregació , en el cas de missioners i religiosos
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
procurador de la fe
Dret canònic
Clergue que efectua les funcions civils davant el Tribunal de la Rota Romana.
privilegi de fur
Dret canònic
Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjat per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.
A l’Estat espanyol fou reconegut dintre certes limitacions pel decret llei d’unificació de furs 1868 i pel concordat del 1953 actualment hi és abolit
administrador apostòlic
Dret canònic
Clergue al qual el papa, per raons greus i especials, encarrega el govern i l’administració d’una diòcesi, estigui o no vacant.
secularització
Dret canònic
Indult concedit a un sacerdot o clergue per a viure com a laic amb la dispensa del celibat i de l’obligació de l’ofici diví.
Hom l’anomena també reducció a l’estat laical , bé que inadequadament, atesa la permanència del caràcter sacramental de fet, en cas de perill de mort un sacerdot secularitzat pot absoldre vàlidament
suspensió
Dret
Dret canònic
Censura per la qual és prohibit a un clergue l’exercici d’un ofici o és privat dels fruits d’un benefici que posseeix, o ambdues coses alhora.
Entre les suspensions d’ofici hi ha la de jurisdicció, la d’orde a divinis, la d’alguns ordes concrets o ministeris
dret de patronat
Dret canònic
Facultat de presentar un clergue, en qualsevol dels seus graus, per a la provisió d’un bisbat, prelacia secular o regular, dignitats, prebendes, en catedrals i col·legiates, rectories i beneficis.
El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot durant el…