Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
decret
Dret canònic
Forma particular que assumeixen les ordres escrites emanades de la competent autoritat eclesiàstica.
Decret
Dret canònic
Col·lecció de disposicions eclesiàstiques feta pel monjo Gracià a mitjan sXII, publicada amb el nom de Concordia discordantium canonum, i que passà a constituir la primera part del Corpus Iuris Canonici
.
Dividida en tres parts, conté texts de la Bíblia, cànons dels concilis, decretals pontifícies, normes de dret romà, etc, estructurat tot en forma sistemàtica per matèries, i constitueix un tractat científic i pràctic de dret eclesiàstic No obstant la seva manca de rigorositat en relació amb l’autenticitat dels texts incorporats, obtingué un gran predicament ente glossadors i comentaristes
decret general
Dret canònic
Decret mitjançant el qual el legislador estableix prescripcions comunes a una comunitat i que té força i es regeix per les prescripcions de la llei.
decret judicial
Dret canònic
Pronunciament, llevat de la sentència, d’un jutge o tribunal i que, excepte si és merament de tràmit, no té cap eficàcia si no s’hi fan constar, almenys sumarialment, els motius o no remet al motiu o motius exposats ja en un altre acte.
decret general executori
Dret canònic
Decret dictat en virtut de la potestat reglamentària (no legislativa) i que té per finalitat determinar d’una manera més concreta la modalitat que cal observar en l’aplicació del contingut de la llei i instar-ne l’observança.
És un acte administratiu
document pontifici
Dret
Dret canònic
Escrit oficial emanat del papa.
Hom distingueix, entre els documents pontificis, la constitució, el motu proprio, la carta apostòlica generalment encíclica, el decret i el rescripte
privilegi de fur
Dret canònic
Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjat per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.
A l’Estat espanyol fou reconegut dintre certes limitacions pel decret llei d’unificació de furs 1868 i pel concordat del 1953 actualment hi és abolit
les Decretals
Dret canònic
Recull de decretals fet per Ramon de Penyafort per encàrrec del papa Gregori IX el 1234.
Hom hi afegí aviat les de Bonifaci VIII 1298 i les de Climent V 1314, que, juntament amb el Decret de Gracià s XII, formaren el nucli del Corpus Iuris Canonici , parallel al nucli de Justinià del Corpus Iuris Civilis
constitució sinodal
Dret canònic
Disposició diocesana promulgada pel bisbe en un sínode o amb assentiment del capítol catedral.
Com a tal, té força de llei i no pot ésser derogada ni reformada si no és per un nou decret episcopal, donat in plena synodo A Catalunya, les constitucions sinodals revestiren antigament molta importància i arribaren a influir àdhuc en colleccions de dret consuetudinari Llur promulgació era precedida d’una fase consultiva del bisbe amb el seu capítol catedral
tribunal de testaments i causes pies
Dret
Dret canònic
Dret civil
Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.
Segons aquesta disposició, els tribunals eclesiàstics podien demanar el compliment de les disposicions piadoses contingudes en els testaments i nomenar marmessors datius encarregats del compliment de les disposicions piadoses ordenades pel causant El tribunal subsistí malgrat el decret d’unificació de furs, i la compilació del dret civil català mantingué la competència del tribunal de testaments i causes pies de la diòcesi de Barcelona L’any 1984, però, el Parlament de Catalunya suprimí de la compilació tota referència a aquest tribunal