Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
decisió de la Rota
Dret canònic
Resolució motivada que aquest tribunal d’apel·lació dicta en les causes eclesiàstiques.
capellania de sang
Dret canònic
Capellania vinculada als membres d’una família, generalment noble.
Sovint els beneficiaris s’ordenaven per tal d’obtenir-ne les rendes i de beneficiar-se de les exempcions eclesiàstiques hom els anomenava ordenats a títol de patrimoni
provisor
Dret canònic
Jutge eclesiàstic que exerceix per delegació del bisbe la jurisdicció en els plets o les causes tocants al fur eclesiàstic.
Amb la promulgació del codi de dret canònic 1917, les atribucions es dividiren, en les cúries eclesiàstiques, entre el vicari general, que exerceix la jurisdicció graciosa o voluntària, i l’oficial o provisor fiscal , que exerceix només la contenciosa, pràctica ja estesa anteriorment en les cúries importants, com ara Tarragona, Barcelona o València
conferència episcopal
Dret canònic
Reunió de l’episcopat d’un estat o d’una regió eclesiàstica i del corresponent organisme de coordinació.
Iniciades a començament del segle XIX, les conferències episcopals eren simples reunions periòdiques dels bisbes d’una província eclesiàstica sota la presidència del metropolità Ha estat el concili II del Vaticà que ha donat consistència i impuls a les conferències nacionals i el Codi de Dret Canònic del 1983 n'ha reglamentat el funcionament cànons 447-459 A la conferència episcopal pertanyen de dret tots els bisbes residencials, coadjutors i auxiliars, els quals elegeixen un president El reglament ha de rebre l’aprovació de Roma, i les seves decisions no tenen per elles mateixes força…
lleis clementines
Dret canònic
Col·lecció de lleis eclesiàstiques compilada per ordre del papa Climent V (1314) i promulgada per Joan XXII (1317).
Formen part del Corpus Iuris Canonici Fins a la promulgació del codi de dret canònic 1917, foren font supletòria del dret civil de Catalunya
fundació
Dret canònic
Patrimoni deixat a una persona moral eclesiàstica amb l’obligació de celebrar misses o altres funcions eclesiàstiques amb els seus interessos.
Tribunal de la Rota Romana
Dret canònic
Tribunal ordinari de la cúria romana que decideix en apel·lació les causes eclesiàstiques en última instància, i algun cop en primera i segona.
Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747
delegat apostòlic
Dret canònic
Representant pontifici encarregat de visitar determinades províncies eclesiàstiques o d’exercir funcions específiques en estats que no mantenen relacions diplomàtiques amb la Santa Seu.
Decret
Dret canònic
Col·lecció de disposicions eclesiàstiques feta pel monjo Gracià a mitjan sXII, publicada amb el nom de Concordia discordantium canonum, i que passà a constituir la primera part del Corpus Iuris Canonici
.
Dividida en tres parts, conté texts de la Bíblia, cànons dels concilis, decretals pontifícies, normes de dret romà, etc, estructurat tot en forma sistemàtica per matèries, i constitueix un tractat científic i pràctic de dret eclesiàstic No obstant la seva manca de rigorositat en relació amb l’autenticitat dels texts incorporats, obtingué un gran predicament ente glossadors i comentaristes
província eclesiàstica
Dret canònic
La més àmplia de les circumscripcions territorials eclesiàstiques, constituïda per un grup de diòcesis, territorialment contigües, anomenades sufragànies, i administrada per un arquebisbe o metropolità, normalment el de la seu més antiga o més important.