Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ordinari | ordinària
Dret canònic
Dit del poder de jurisdicció vinculat a un ofici eclesiàstic i que hom posseeix en virtut de l’ofici rebut.
Així, hom parla del poder ordinari que té el rector per a beneir els matrimonis dels seus feligresos
ordinari
Dret canònic
Jerarquia eclesiàstica que posseeix el poder ordinari: el papa, els bisbes residencials, els abats nullius o bé, en cas de vacant, els vicaris generals, els administradors apostòlics, els vicaris i prefectes apostòlics i, finalment, els superiors majors dels ordes religiosos clericals exempts.
Llevat d’aquests darrers, tots els altres són anomenats ordinaris de lloc
accessió
Dret canònic
En l’elecció de papa, votació obligatòria feta quan cap dels candidats no havia obtingut les dues terceres parts dels vots en la votació ordinària; consistia a afegir als vots d’un dels candidats els vots dels restants.
Pius X la substituí per un escrutini ordinari
Tribunal de la Rota de la Nunciatura
Dret canònic
Tribunal eclesiàstic ordinari amb seu a Madrid.
Format per set auditors presidits pel degà, actua en segona, tercera i ulterior instància dels tribunals metropolitans i en primera instància tots els afers que els bisbes o el nunci li confien Fou creat en temps de Carles V i la concessió definitiva fou de Climent XIV 1771 Suprimit durant la Segona República 1932, fou restablert per Pius XII 1947 i figurava en el concordat del 1953 L’acord entre l’Església catòlica i l’Estat espanyol que el substituí 1979 establí la continuïtat del tribunal en la jurisdicció eclesiàstica
superior eclesiàstic
Dret canònic
En territoris de missió, eclesiàstic que governa les missions esdevingudes autònomes.
Nomenat per la congregació de la Propaganda Fide, té facultats de prefecte apostòlic i és ordinari de lloc
Francesc Ferrer i Nogués
Dret canònic
Dret civil
Història del dret
Doctor en dret civil i en canònic.
Exercí d’advocat durant vint anys, i després fou jutge reial ordinari a Lleida És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català Commentaria sive glossemata , sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupillar Lleida 1617, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra Lleida 1629
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de privilegis…
casos reservats
Dret canònic
Pecats dels quals hom no pot ésser absolt per un confessor ordinari.
pecat reservat
Dret canònic
Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic (papa, bisbe, ordinari), limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
Ho solen ésser alguns pecats per raó de llur gravetat els que estableix a cada lloc la jerarquia o per raó de la censura excomunió o entredit personal L’únic que es reserva el papa és la falsa acusació de sollicitació contra un sacerdot
delegació
Dret canònic
Acte segons el qual la potestat de jurisdicció és atribuïda en tot o en part per l’ordinari a una persona distinta.
La persona delegada no pot ampliar el poder conferit, però sí subdelegar-lo La potestat delegada fineix pel transcurs del temps, per revocació o per renúncia