Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
censura
Dret canònic
Pena disciplinària de tipus medicinal imposada per l’Església.
Les tres principals formes de censura són l' excomunió , la suspensió i l' entredit
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de privilegis…
secret de confessió
Dret canònic
Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir-se de revelar el que el penitent li ha confessat en el sagrament de la penitència.
És anomenat també sigil sacramental D’aquesta obligació, només l’en pot dispensar el mateix penitent La revelació del secret comporta la pena d’excomunió
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…
monitori
Dret canònic
Citació a comparèixer davant un tribunal eclesiàstic sota pena d’excomunió, o a palesar un fet sota certes penes.
cànon dogmàtic
Dret canònic
Proposició doctrinal establerta per un concili ecumènic amb un contingut molt precís i tan important que és imposat sota pena d’excomunió.
privilegi del cànon
Dret canònic
Privilegi inherent a l’estat clerical o religiós, pel qual tota violència física exercida contra ells incorre ipso facto en pena d’excomunió reservada a la Santa Seu.
llibre de baptisme
Dret canònic
Llibre on hom anota els baptismes administrats en una parròquia i que testifica el bateig en el marc de la jurisdicció eclesiàstica.
Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…
a divinis
Dret canònic
Locució llatina que significa ‘de les coses divines’, emprada en la frase suspensió ‘a divinis’, que indica una pena canònica que priva el clergue culpable, de l’exercici dels actes propis dels ordes rebuts i dels actes propis d’algun privilegi que posseís.
En el cas d’un sacerdot culpable, el priva de dir missa i, en cas de posseir-la, de la facultat de conferir ordes menors Es diferencia de la suspensió ab ordinibus pel fet que aquesta no priva de l’exercici del privilegi el qui el posseeix
deposició
Dret canònic
Pena vindicativa eclesiàstica aplicada als clergues consistent en la suspensió d’ofici, en la inhabilitació per a obtenir nous càrrecs i en la privació de tots els beneficis, càrrecs i pensions que el reu posseeixi, sense perdre, però, les obligacions i els privilegis dels ordes rebuts.